Ja hi tornem a ser. Només s'han jugat tres partits i ja es tremola de valent només perquè aquests dels telenotícies i informatius parlats no paren de repetir que l'Espanyol no surt de la zona de descens. Quina mania, ja malaltissa, dir qui va a Europa i qui baixa quant la temporada acaba de començar. A mi no em faran creure que això és il·lustratiu d'alguna cosa, que aporta alguna precisió a la informació. Au va! El problema, però, no és culpa dels que parlen sense parar sinó dels que s'ho creuen, dels que en fan cas només perquè no es guanya.

A veure, dels tres partits disputats només el de casa contra el Sevilla hauria de ser motiu de preocupació, i encara relativa. Que s'ha fet un equip a còpia de retalls i buscant i remenant en el mercat de segona mà no és cap secret per a ningú. Òbviament la feina la té l'entrenador per aconseguir acoblar totes les peces i acabar fent un equip per no passar ànsies a final de temporada. I prou. Qui es pensi que ara com ara l'Espanyol pot aspirar a alguna cosa més que intentar acabar aquest curs davant d'equips com ara l'Eibar, el Còrdova o l'Almeria és que no vol veure la realitat.

De fet la primera prova que haurà de passar l'equip serà el dos propers partits a casa. Primer perquè si es guanyen és possible que es tornin a aixecar el ànims per continuar anant als partits següents a l'estadi ara dit del súper vuit. Quines coses!

Ara mateix el panorama futbolístic de la primera divisió a Catalunya és prou galdós. Per un costat, es veu la directiva del Barça anant al jutjat, i per l'altre, càrrecs amunt i avall i remodelacions en la junta de l'Espanyol tot buscant noves idees per intentar fer quadrar els números. Uns tant i els altres tan poc!

De totes maneres vostès coincidiran amb mi que la diferència grossa grossa en això de l'esport la trobaríem en el bàsquet. Quin fart de riure!