Uns tant i els altres tan poc!

Ja hi tor­nem a ser. Només s'han jugat tres par­tits i ja es tre­mola de valent només perquè aquests dels tele­notícies i infor­ma­tius par­lats no paren de repe­tir que l'Espa­nyol no surt de la zona de des­cens. Quina mania, ja malal­tissa, dir qui va a Europa i qui baixa quant la tem­po­rada acaba de començar. A mi no em faran creure que això és il·lus­tra­tiu d'alguna cosa, que aporta alguna pre­cisió a la infor­mació. Au va! El pro­blema, però, no és culpa dels que par­len sense parar sinó dels que s'ho cre­uen, dels que en fan cas només perquè no es gua­nya.

A veure, dels tres par­tits dis­pu­tats només el de casa con­tra el Sevi­lla hau­ria de ser motiu de pre­o­cu­pació, i encara rela­tiva. Que s'ha fet un equip a còpia de retalls i bus­cant i reme­nant en el mer­cat de segona mà no és cap secret per a ningú. Òbvi­a­ment la feina la té l'entre­na­dor per acon­se­guir aco­blar totes les peces i aca­bar fent un equip per no pas­sar ànsies a final de tem­po­rada. I prou. Qui es pensi que ara com ara l'Espa­nyol pot aspi­rar a alguna cosa més que inten­tar aca­bar aquest curs davant d'equips com ara l'Eibar, el Còrdova o l'Alme­ria és que no vol veure la rea­li­tat.

De fet la pri­mera prova que haurà de pas­sar l'equip serà el dos pro­pers par­tits a casa. Pri­mer perquè si es gua­nyen és pos­si­ble que es tor­nin a aixe­car el ànims per con­ti­nuar anant als par­tits següents a l'estadi ara dit del súper vuit. Qui­nes coses!

Ara mateix el pano­rama fut­bolístic de la pri­mera divisió a Cata­lu­nya és prou galdós. Per un cos­tat, es veu la direc­tiva del Barça anant al jut­jat, i per l'altre, càrrecs amunt i avall i remo­de­la­ci­ons en la junta de l'Espa­nyol tot bus­cant noves idees per inten­tar fer qua­drar els números. Uns tant i els altres tan poc!

De totes mane­res vostès coin­ci­di­ran amb mi que la diferència grossa grossa en això de l'esport la tro­baríem en el bàsquet. Quin fart de riure!