Conclusions de supercopa
el Barça
La qualitat i la vistositat de la supercopa d'hoquei sobre patins que es va jugar el cap de setmana passat a Reus va ser inversament proporcional al públic que la va presenciar, teoria que es va accentuar en la final. L'apassionant Liceo-Barça el van veure en directe quatre gats. Vull dir al Palau d'Esports, perquè Esport3 també el va donar. L'eliminació de l'amfitrió, el Reus, en les semifinals davant dels blaugrana i la calor no van ajudar a configurar l'ambient idoni per a un partit d'alta volada que va tenir tots els ingredients desitjables. Al marge del factor públic i tenint també en compte que és pretemporada, és aviat per elaborar teories excessives sobre el com i el què dels equips. Recordo, per exemple, que el curs passat el Vic va ser un equip sense ànima en la copa i que després va fer una segona volta fantàstica que li va valer la tercera plaça de l'Ok Lliga. També el curs passat, el Barça es va endur al Vendrell la supercopa en els penals contra el Reus. Va semblar llavors que els roig-i-negres, campions de l'Ok Lliga no fa tant de temps, tornarien a ser aspirants ferms al títol. Res més lluny de la realitat. Per això, la mesura ha de prevaldre en les opinions de supercopa, encara que tampoc s'ha de deixar d'analitzar la realitat. I la realitat és que tant el Reus com el Liceo van tutejar el Barça i van demostrar que arriben com a mínim ben preparats a l'inici de la competició de la regularitat. Ja se sap també que la teoria clàssica ens convida a tenir sempre més possibilitats contra un equip molt gran en els inicis de les temporades. En aquest sentit, si bé el porter Aitor Egurrola i el davanter Pablo Álvarez van ratllar a gran altura per part blaugrana, la percepció general va ser que l'equip encara no està al cent per cent. El Barça aspira a sis títols i la supercopa va ser el primer de la col·lecció. Ha de jugar també la Continental amb el Noia i la Intercontinental contra el Petroleros de Mendoza.
Del Moritz Vendrell, ara de Pere Varias, tampoc me n'oblido. Va saber reaccionar amb coratge quan perdia (1-3) contra el Liceo en la primera semifinal i es va avançar per 4-3 tot i acabar perdent per culpa d'un gol d'or. El gran què serà saber si el jove porter procedent del Barça B Guillem Fox podrà assumir el repte en un equip que s'ha mogut per la part alta en les últimes temporades. El Vendrell ja va acceptar un risc similar i li va sortir prou bé quan va fitxar el porter Carles Grau, actualment estendard al Vic gràcies segurament al salt que va fer a la capital del Baix Penedès. El cert és que Fox i la seva defensa –tot va sempre lligat– van estar brillants en les semifinals. Els penedesencs compten enguany amb grans llançadors de penals com ara Sergio Miras i Eloi Mitjans, el darrer fitxatge, i mantenen part del bloc del curs passat. El llançament exterior, aspecte en què Jordi Ferrer també és especialista –al marge de la seva habilitat en les faltes directes– serà un dels seus senyals d'identitat, tot i que tampoc n'hauria d'abusar com a únic recurs. Més enllà del Reus o el Moritz Vendrell, l'equip tradicional que ja s'ha tornat a postular com un conjunt capaç d'objectar el títol al Barça és el Liceo. El curs passat va començar amb lesions i sancions que el van minimitzar de seguida i la lliga va ser un passeig per als de Ricard Muñoz. A pesar d'haver perdut Lucas Ordóñez, ha guanyat rotació amb els catalans Pau Bargalló i Oriol Vives i el pas endavant del jove César Carballeira (18 anys). L'Ok Lliga, doncs, es presenta prou engrescadora.