Conclusions de supercopa

La qua­li­tat i la vis­to­si­tat de la super­copa d'hoquei sobre patins que es va jugar el cap de set­mana pas­sat a Reus va ser inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal al públic que la va pre­sen­ciar, teo­ria que es va accen­tuar en la final. L'apas­si­o­nant Liceo-Barça el van veure en directe qua­tre gats. Vull dir al Palau d'Esports, perquè Esport3 també el va donar. L'eli­mi­nació de l'amfi­trió, el Reus, en les semi­fi­nals davant dels blau­grana i la calor no van aju­dar a con­fi­gu­rar l'ambi­ent idoni per a un par­tit d'alta volada que va tenir tots els ingre­di­ents desit­ja­bles. Al marge del fac­tor públic i tenint també en compte que és pre­tem­po­rada, és aviat per ela­bo­rar teo­ries exces­si­ves sobre el com i el què dels equips. Recordo, per exem­ple, que el curs pas­sat el Vic va ser un equip sense ànima en la copa i que després va fer una segona volta fantàstica que li va valer la ter­cera plaça de l'Ok Lliga. També el curs pas­sat, el Barça es va endur al Ven­drell la super­copa en els penals con­tra el Reus. Va sem­blar lla­vors que els roig-i-negres, cam­pi­ons de l'Ok Lliga no fa tant de temps, tor­na­rien a ser aspi­rants ferms al títol. Res més lluny de la rea­li­tat. Per això, la mesura ha de pre­val­dre en les opi­ni­ons de super­copa, encara que tam­poc s'ha de dei­xar d'ana­lit­zar la rea­li­tat. I la rea­li­tat és que tant el Reus com el Liceo van tute­jar el Barça i van demos­trar que arri­ben com a mínim ben pre­pa­rats a l'inici de la com­pe­tició de la regu­la­ri­tat. Ja se sap també que la teo­ria clàssica ens con­vida a tenir sem­pre més pos­si­bi­li­tats con­tra un equip molt gran en els ini­cis de les tem­po­ra­des. En aquest sen­tit, si bé el por­ter Aitor Egur­rola i el davan­ter Pablo Álva­rez van rat­llar a gran altura per part blau­grana, la per­cepció gene­ral va ser que l'equip encara no està al cent per cent. El Barça aspira a sis títols i la super­copa va ser el pri­mer de la col·lecció. Ha de jugar també la Con­ti­nen­tal amb el Noia i la Inter­con­ti­nen­tal con­tra el Petro­le­ros de Men­doza.

Del Moritz Ven­drell, ara de Pere Varias, tam­poc me n'oblido. Va saber reac­ci­o­nar amb coratge quan per­dia (1-3) con­tra el Liceo en la pri­mera semi­fi­nal i es va avançar per 4-3 tot i aca­bar per­dent per culpa d'un gol d'or. El gran què serà saber si el jove por­ter pro­ce­dent del Barça B Gui­llem Fox podrà assu­mir el repte en un equip que s'ha mogut per la part alta en les últi­mes tem­po­ra­des. El Ven­drell ja va accep­tar un risc simi­lar i li va sor­tir prou bé quan va fit­xar el por­ter Car­les Grau, actu­al­ment esten­dard al Vic gràcies segu­ra­ment al salt que va fer a la capi­tal del Baix Penedès. El cert és que Fox i la seva defensa –tot va sem­pre lli­gat– van estar bri­llants en les semi­fi­nals. Els pene­de­s­encs comp­ten enguany amb grans llançadors de penals com ara Ser­gio Miras i Eloi Mit­jans, el dar­rer fit­xatge, i man­te­nen part del bloc del curs pas­sat. El llançament exte­rior, aspecte en què Jordi Fer­rer també és espe­ci­a­lista –al marge de la seva habi­li­tat en les fal­tes direc­tes– serà un dels seus senyals d'iden­ti­tat, tot i que tam­poc n'hau­ria d'abu­sar com a únic recurs. Més enllà del Reus o el Moritz Ven­drell, l'equip tra­di­ci­o­nal que ja s'ha tor­nat a postu­lar com un con­junt capaç d'objec­tar el títol al Barça és el Liceo. El curs pas­sat va començar amb lesi­ons i san­ci­ons que el van mini­mit­zar de seguida i la lliga va ser un pas­seig per als de Ricard Muñoz. A pesar d'haver per­dut Lucas Ordóñez, ha gua­nyat rotació amb els cata­lans Pau Bar­galló i Oriol Vives i el pas enda­vant del jove César Car­ba­lleira (18 anys). L'Ok Lliga, doncs, es pre­senta prou engres­ca­dora.