La llei espanyola de l'esport preveu imposar sancions als esportistes que es neguin a formar part de les seleccions espanyoles. Anar a l'exèrcit fa molts anys que no és obligatori. Anar a les seleccions esportives espanyoles, sí. Feta la llei, feta la trampa, però. Tots coneixem casos d'esportistes que han renunciat a anar a una selecció espanyola. Els últims casos han estat els dels millors tennistes –Nadal, Ferrer...– que no van jugar l'eliminatòria de permanència en el grup mundial de la copa Davis, i la d'Alberto Contador, que ha renunciat al campionat del món de ciclisme que es disputarà d'aquí a uns dies a Ponferrada.

I tots sabem que no ha passat mai res. Que aquells que es passen el dia cridant que les lleis –i especialment la que consideren llei de lleis, la Constitució espanyola– s'han de complir, no han tingut mai nassos d'aplicar la norma que obliga a anar a una convocatòria d'una selecció espanyola. A veure qui és el que s'atreveix a sancionar Pau Gasol, Rafael Nadal o Alberto Contador. De fet, és que ni tan sols els han amenaçat amb la sanció, com sí que van fer amb Miquel Masoliver quan l'any 2006 va dir que no volia anar amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins a jugar el campionat d'Europa. És clar que la renúncia de Masoliver era ideològica, i les dels altres van ser perquè no els anava bé o per cansament. Perquè no els donava la gana, vaja.

Quan en l'esport espanyol les vaques eren grasses, ningú deia res de totes aquestes renúncies. Ara que van mal dades –per no guanyar, no guanya ni la selecció espanyola d'hoquei sobre patins–, s'adonen que tenen una llei que no fan complir. I que els perjudica que no es compleixi.

També és veritat que, tècnicament, ni els tennistes, ni Contador ni Pau Gasol no han renunciat mai a una convocatòria, perquè ja s'han encarregat abans de pactar-ho amb el seleccionador. Si no són a la convocatòria, no hi ha renúncia i si no hi ha renúncia, no hi pot haver sanció. Tot legal. L'imperi de la llei salvaguardat. I no els cau la cara de vergonya.

Tampoc té cap vergonya Ignacio González, el president de la Comunitat de Madrid. Dilluns va rebre Alberto Contador per homenatjar-lo pel seu triomf en la Vuelta ciclista a Espanya. Contador té sis grans curses per etapes en el seu palmarès (Tour 2007 i 2009, Giro 2008 i Vuelta 2008, 2012 i 2014), però també va pujar al graó més alt del podi en el Tour del 2010 i el Giro del 2011, que va perdre pel cas de dopatge de clenbuterol en el Tour del 2010. Doncs el president madrileny –un altre dels que demana que es compleixin les lleis–, va deixar anar això en la recepció a Contador: “Alberto ja té vuit grans curses. Hi ha aquí un chuletón pel mig, però, per mi, en té vuit.” O sigui que es passa pels dallonses les resolucions de l'UCI, de l'Agència Mundial Antidopatge i del TAS perquè li ve de gust. I nosaltres, a complir la llei, sí senyor.