De la il·lusió a l'alarma

Ja he comen­tat en alguna altra ocasió que en el ter­reny del peri­o­disme espor­tiu cada vegada m'interes­sen més els diu­men­ges i menys els dilluns. Em crida més l'atenció el que passa al camp i el que se'n desprèn i, en canvi, cada dia em fa més man­dra ana­lit­zar el que suc­ce­eix als des­pat­xos. Ja sé que per jugar els caps de set­mana són neces­sa­ris els dies de cada dia i que, depe­nent de com es tre­ba­lla, afec­ten direc­ta­ment la tra­jectòria espor­tiva de l'equip. Però avui m'agra­da­ria, encara que sigui pun­tu­al­ment, dei­xar de banda la pos­si­bi­li­tat de si el prin­ci­pal grup d'opo­sició a l'actual con­sell de l'Espa­nyol aca­barà entrant a for­mar-ne part, de si els últims can­vis a l'àrea econòmica del club són una pèrdua de con­fiança dels màxims acci­o­nis­tes cap al pre­si­dent o de si les finan­ces de l'enti­tat són tan deli­ca­des com s'apunta.

M'agra­da­ria cen­trar-me més en la situ­ació espor­tiva de l'Espa­nyol i en aquest estat d'alar­misme en el qual s'han ins­tal·lat diver­sos sec­tors del club després d'haver sumat només un punt en tres jor­na­des. És evi­dent que el començament no ha estat el desit­jat, però em fa l'efecte que aquest estat de desànim, de des­con­fiança i de ner­vis quan encara fal­ten 35 par­tits més em sem­bla del tot exa­ge­rat. Entenc que els afi­ci­o­nats tin­guin dub­tes i inter­ro­gants sobre el joc de l'equip, sobre el nivell de la plan­ti­lla i sobre la capa­ci­tat del tècnic per tirar el pro­jecte enda­vant. Diria que aquests, fins i tot, són neces­sa­ris, però d'aquí a veure-ho tot fosc hi ha un bon tros. Ja sé que els ente­sos diuen que el fut­bol es mou per estats d'ànims i que sovint ens fan can­viar d'opinió, però resulta curiós veure i sen­tir com després de només tres par­tits detrac­tors del joc de l'Espa­nyol amb el seu ante­rior tècnic ara en són ferms defen­sors per la soli­desa defen­siva i el prag­ma­tisme que tenia. O gent il·lusi­o­nada amb la desig­nació de l'actual entre­na­dor, que en poques set­ma­nes ho enge­ga­rien tot pel pedre­gar.

No cal­dria pot­ser una mica de temps, de paciència i de con­fiança abans d'aquests can­vis d'opinió tan extrems? O en el fut­bol és impos­si­ble fer una lec­tura del que passa sense dei­xar-se endur pel cor i la passió?