Valorar les fites esportives
La reiteració dels èxits en qualsevol àmbit de la vida pot tendir a menystenir les fites assolides amb molt d'esforç i persistència. I més en les competicions esportives en què es viu molt del dia a dia, de la victòria o la derrota de cada cap de setmana. A la Federació Catalana de Natació són conscients que en els esports d'aigua en general i en el waterpolo femení en particular s'està vivint una època daurada i legítimament aprofiten qualsevol oportunitat per recordar-ho. L'any passat, coincidint amb l'organització de la copa de Catalunya de waterpolo a Mataró, van homenatjar les jugadores del país que havien pujat al podi en els diversos campionats internacionals disputats durant l'estiu. Això sí, de moment, defensant els colors de la selecció espanyola. Una iniciativa que es repetirà demà a les instal·lacions del CN Montjuïc durant la final de la mateixa competició i que, vistos alguns dels jugadors i jugadores que van sorgint dels centres de tecnificació de la federació, es pot convertir en tota una tradició. Aquest cop seran més d'una quarantena de waterpolistes, repartits entre una desena de clubs catalans, els que rebran el reconeixement de la federació. Les nou integrants de la selecció espanyola absoluta tornaran a ser les grans referents després del títol europeu aconseguit a Budapest, que tanca un cicle virtuós amb el subcampionat olímpic de Londres 2012 i el títol mundial de Barcelona 2013. Quatre d'aquestes jugadores –Marta Bach, Roser Tarragó, Anni Espar i Mati Ortiz– i sis més d'altres clubs catalans van haver d'esperar algunes setmanes més per fer vacances, i a mitjan agost van segellar el curs amb la medalla de bronze en la copa del món de Khanti-Mansisk (Rússia).
Aquest estiu, els jugadors de la selecció juvenil masculina, amb deu catalans, també han reclamat la seva dosi de protagonisme amb tot mereixement després del subcampionat del món assolit a Istanbul. Aquesta competició, a més, va suposar el salt al primer pla internacional del boia de l'Atlètic Barceloneta Roger Tahull, que va ser nomenat jugador més valuós del campionat. Els reconeixements per al jove de l'equip mariner, de 17 anys, no van acabar aquí, perquè unes setmanes després, i competint en una categoria superior (la júnior), va ser escollit millor boia de l'europeu de Tbilisi (Geòrgia). En aquest campionat, però, la selecció espanyola no va poder passar de la setena posició. La llista d'èxits d'aquesta canícula es va tancar tot just diumenge amb la medalla de bronze aconseguida a Òstia (Itàlia) per la selecció júnior, integrada per nou catalanes i amb el tècnic del CN Terrassa Xavi Pérez a la banqueta.
Més enllà de les fites aconseguides pels waterpolistes catalans amb la selecció espanyola, l'acte de demà en la final de la copa de Catalunya també ha de ser un homenatge a la tasca constant i sovint poc reconeguda de tots els clubs. Les mateixes entitats que nodreixen totes les seleccions estatals són les que tenen posada la soga coll amb les inspeccions fiscals. I que tampoc han rebut cap mena de sensibilitat de l'administració central des del punt de vista laboral, tot i tractar-se sovint d'esport amateur. En tot cas, els clubs continuen persistint. El CN Montjuïc ha pogut organitzar aquesta edició de la copa de Catalunya, i el CN Atlètic Barceloneta i el CN Sabadell són els vigents campions d'Europa. El club mariner i el sabadellenc, a més, podrien jugar-se el títol de la supercopa continental a la piscina Sant Jordi el pròxim mes de novembre. La sol·licitud, per part de la federació catalana, està feta, i la decisió és ara a les mans de la LEN (Lliga Europea de Natació). Seria una altra fita sense precedents i el millor homenatge per als clubs catalans.
