Hi ha una teoria que ha circulat molt els últims dies després de l'eliminació de la selecció espanyola del mundial de bàsquet que no comparteixo. Es diu que els jugadors van a l'estiu amb la selecció perquè s'ho passen molt bé, perquè surten molt de festa i són els que manen. Jo no sé si és veritat o no, però el que penso és que ho trobo bé. Després de tants i tants mesos de competició, el jugador, que per norma general els últims anys són NBA i, per tant, no van a la selecció per aconseguir una prima, té ganes d'abaixar el llistó d'exigència, com a mínim durant la preparació. A l'NBA són 82 partits de lliga regular, i l'últim any en un equip com el Barça, per exemple, també en van jugar 82 d'oficials. Això vol dir que arriben a l'estiu exhaustos. I és llavors quan tenen cinc setmanes de preparació, de gira ÑBA per tot Espanya per fer diners i de partits de preparació que alguns són pitjors que costellades o partits entre solters i casats. És per això que defenso que els jugadors surtin per fer equip i per tenir el cap clar. Evidentment, no els dies previs a un partit clau, lògic. També és lògic que quan han posat tècnics exigents, com Aíto, han durat poc, perquè xoca la seva manera de pensar amb la de la FEB i, a vegades, la dels jugadors. Per això prefereixen solucions com la d'Orenga, que no porta problemes ni tan sols a l'hora de dimitir. Això sí, en contrapartida, no guanyen. Hi ha molts dels mateixos jugadors que ara se'ls ha acusat de sortir de festa que, fent el mateix, han estat campions d'Europa, campions del món i campions de l'NBA. I no cal anar gaire més lluny per trobar altres campions d'Europa i de l'ACB que també han sortit molt de festa i han guanyat títols. La diferència potser és que tenien entrenadors que eren grans com ara Aíto, Obradovic, Lolo, Pascual... i, en canvi, d'altres potser no estan preparats.