Esportista o milionari
“Pot caminar i jugar. El seu swing està perfectament.” Aquestes paraules aparentment inofensives acaben de causar un terrabastall de dimensions considerables en l'esport nord-americà. Són declaracions a la revista Sports Illustrated fetes per un dels millors amics d'Anthony Kim, la gran promesa del golf mundial, esportivament desaparegut des de fa dos anys a causa de les lesions. Demà arrenca la Ryder Cup, el duel en majúscules entre els Estats Units i Europa. I ho farà a Escòcia, on els americans només han guanyat una vegada. Va ser l'any 2008 a Valhalla, quan un jove Anthony Kim, de només 23 anys, confirmava al món el seu talent i ratificava les esperances que l'univers golfístic havia dipositat en ell. Feia només dos anys que corria pel circuit professional i ja s'havia convertit, no només en una figura mediàtica, sinó en l'hereu de Tiger Woods. Tres anys després, de bons resultats i de molt diners, començava el drama de les lesions. Primer, el tendó d'Aquil·les, després el maluc, el colze, l'espatlla... Un reguitzell de problemes físics que l'han privat de participar en qualsevol competició des d'aleshores, i que, de passada, han tallat de soca-rel el brillant futur que l'esperava. Aquesta setmana però, les afirmacions d'un dels seus millors amics, assegurant que es troba en perfecte estat, han obert els dubtes sobre el rerefons d'aquest cas. I és que si Anthony Kim es manté sense jugar cap torneig durant els propers dos anys, cobrarà una pòlissa per valor de 27 milions d'euros. O el que és el mateix, cobraria tant com si dominés el seu esport durant quatre anys seguits. Si Anthony Kim està lesionat o no, només ho sap ell. Si se li ha acabat la il·lusió o si està disposat a esperar dos anys més per ser un home ric, també. L'únic cert és que, mentre el món golfístic lamenta la pèrdua d'un talent com pocs, o l'acusa de trampós, Kim es juga grans quantitats de diners en taules de pòquer, i condueix cotxes de luxe a altes hores de la matinada.
Aquest cas, però, obre algunes preguntes: entendríem, tots plegats, que un esportista renunciï a jugar per cobrar molts quartos? Veiem un problema en aquesta decisió? Quins valors fomenta l'esport d'elit?