Opinió

Twitter

Que la xarxa social ofereix una imatge desvirtuada de la realitat ho vam veure a Escòcia i també en el FC Barcelona

Els que anem de moderns per la vida observàvem dijous pas­sat com el Yes anor­re­ava el No en els mapes interac­tius de Twit­ter abans, durant i, fins i tot, després de les vota­ci­ons del referèndum escocès. La diferència entre els mis­sat­ges dels pri­mers i els segons era abis­mal. Des del punt de vista vir­tual, doncs, la inde­pendència sem­blava asse­gu­rada. Però a l'hora de la veri­tat, ai las!, va pas­sar tot el con­trari, i si bé els joves van votar majo­ritària­ment que sí –en menys mesura que les estadísti­ques de les xar­xes soci­als– els esco­ce­sos de més edat, que con­ti­nuen engan­xats a la BBC de tota la vida, van viure el seu procés fora de la xarxa i, més enllà d'altres con­si­de­ra­ci­ons sociològiques, no van par­ti­ci­par de l'opti­misme col·lec­tiu i de la sen­sació de rebel·lió o de moment històric que assa­boríem els que rebíem els RT d'aquells que pro­nos­ti­ca­ven la fi de la domi­nació britànica.

Ser­veixi això com a exem­ple també pel que passa i pot­ser pas­sarà a Cata­lu­nya en l'àmbit polític. Que Twit­ter ens ofe­reix una imatge des­vir­tu­ada de la rea­li­tat també ho veiem en molts altres àmbits, per exem­ple, és clar, en el FC Bar­ce­lona.

Si ets algú que, bàsica­ment, viu engan­xat a aquesta o, fins i tot, alguna altra xarxa social, el club viu una crisi per­ma­nent en què les plan­to­fa­des van diri­gi­des sobre­tot cap a Bar­to­meu i Zubi­zar­reta –ara Rosell, un altre que va rebre de valent, està fora d'escena–. Sóc el pri­mer que m'afe­geixo sovint a par­ti­ci­par d'aquesta revolta que reclama al club impli­cació en fets cer­ta­ment relle­vants, com el procés sobi­ra­nista i la recon­si­de­ració de l'acord amb Qatar. Com a Escòcia, però, una cosa és el que pre­go­nem els defen­sors de l'excel·lència en tots els àmbits i l'altra el que pen­sen els socis de tota la vida, començant pels com­pro­mis­sa­ris.

La xarxa social, si la pre­nem com a reflex de la rea­li­tat, ens mos­tra­ria una opo­sició que només exis­teix en la ment d'aquells que volem, per citar alguns exem­ples, Guar­di­ola de pre­si­dent, que es tren­quin totes les rela­ci­ons amb el Real Madrid, que es rene­gociïn els acords comer­ci­als, que el pre­si­dent demani el doble vot afir­ma­tiu per al 9-N i que Javier Faus s'age­no­lli en una com­pa­rei­xença davant la premsa men­tre explica el cost real de Ney­mar. Però el soci de tota la vida no vol res d'això. De fet, li impor­ten un rave les pro­cla­mes més o menys revo­lu­cionàries que piu­lem i s'aferra a la premsa tra­di­ci­o­nal, on es manté un dis­curs ofi­cial que ja li va bé sem­pre que entri la pilota. Recordo quan Laporta es va pre­sen­tar davant els com­pro­mis­sa­ris després de gua­nyar la seva pri­mera lliga. L'efer­vescència era tan gran que un soci em va reconèixer que si el pre­si­dent els dema­nava que l'equip havia de ves­tir de blanc la tem­po­rada següent ell vota­ria que sí.

Si el Barça, i en certa mesura Escòcia, són un reflex de Cata­lu­nya i es fa una cam­pa­nya per la inde­pendència de cara al 9-N, hem de tenir en compte que el poder dels com­mu­nity mana­gers, si és que en tenen algun, és limi­tat i ser­veix bàsica­ment per sobre­es­cal­far o refre­dar un cir­cuit tan­cat. L'aire de fora no hi entra, va per lliure i la seva massa és per­cen­tu­al­ment tan supe­rior que és la que, en rea­li­tat, tot­hom vol tenir con­tro­lada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)