Davant el Getafe l'Espanyol va aconseguir la primera victòria de la temporada. Ha trigat a arribar, però l'equip es mostrava prou sòlid per guanyar partits. No és un Espanyol brillant, això ja ho sabíem abans de començar la temporada, però manté un to d'intensitat competitiva prou elevat per tenir uns millors números. És després de guanyar un partit el millor moment per treure conclusions i fer els retocs adients. Fer-ho sobre una derrota pot distorsionar l'anàlisi i, a més, assenyalar responsables acostuma a crear inseguretat en l'esportista.

En el partit de dijous, l'equip de Sergio González va mostrar algunes de les claus en què ha de basar la temporada. Primer l'instint de gol, la mobilitat i el desequilibri de Sergio García. El capità ja suma 17 gols amb l'Espanyol a Cornellà - el Prat, igualant els registres dels fins ara millors, Joan Verdú i Dani Osvaldo. Després, va quedar en evidència l'estat de forma de Felipe Caicedo. L'equatorià només pot aportar velocitat al contraatac, i això quan estigui més ràpid, ja que en la resta de registres, Stuani és millor o, si més no, entén millor els mecanismes de joc de l'equip i demana a crits la titularitat. Més: Cañas s'ha adaptat i farà una feina imprescindible en un equip que necessita com a mínim dos recuperadors al mig del camp. En atac, Lucas Vázquez dóna l'oxigen necessari a l'equip. I en defensa, tot millorarà quan Héctor Moreno torni.

Ara toca anar a jugar a Còrdova i l'entrenador ha de visualitzar la importància del partit. És fonamental per donar continuïtat a les emocions positives i no és moment de fer rotacions ni experiments. Cal apuntalar la zona de contenció i afinar en la selecció dels jugadors que han de sortir d'inici. Guanyar a El Arcángel suposaria un pas endavant de grans dimensions i permetria a l'equip situar-se en una zona on podria competir amb naturalitat i sense angoixes. Caure diumenge rebregaria l'equip en els dubtes i l'ofegaria anímicament. El partit de demà és més important que el següent a casa amb la Real Sociedad.