És l'hora dels arguments
Després de la solemne signatura del decret que regula la consulta del 9-N, ha arribat el moment que es comencin a esgrimir arguments a favor del sí i sí, del sí i no, del no, del vot en blanc i, fins i tot, de l'abstenció. Ja sabem que no serà així, però seria interessant que els que s'han emparat en la negació del dret a votar com a únic argument, com a mantra per a exorcitzar el dimoni del referèndum, entressin en la campanya prevista en el decret signat ahir pel president de la Generalitat.
El món de l'esport a casa nostra ha empès perquè els ciutadans puguem decidir quin futur polític volem. Només cal recordar l'adhesió de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en un acte en el qual també van participar Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). És lamentable que el FC Barcelona, per la seva representativitat i immensa projecció internacional, no hagi estat també un dels firmants del pacte, però, de moment, ens hem de conformar amb les adhesions que han fet de paraula, primer Sandro Rosell davant l'assemblea de compromissaris i, després, Josep Maria Bartomeu, en declaracions públiques. En tot cas, la UFEC és la veu de 68 federacions esportives, que engloben uns 10.000 clubs que, al seu torn, representen unes 700.000 llicències. L'esport de base s'ha mullat i, a mesura que han anat passant els dies i els mesos, ho han anat fent alguns esportistes professionals de primer nivell. Tots tenim al cap els casos més recents de Pau Gasol, Xavi Hernández i Gerard Piqué.
Estem –ho tornem a repetir– per la independència com a únic camí possible per al ple reconeixement internacional de les nostres seleccions. Del nostre esport. Ja no ens queda cap alternativa, perquè les federacions internacionals apliquen –llevat de comptadíssimes excepcions– la doctrina Samaranch i no admeten cap selecció que no sigui d'un estat membre de l'ONU. Quan es descuiden una mica, els cau al damunt el pes de la diplomàcia espanyola –i de les males arts– i canvien d'opinió. A més, el Tribunal Constitucional ha sentenciat que mai cap selecció catalana es podrà enfrontar a una homòloga espanyola.
Des d'aquest diari hem defensat, com és públic i notori, el dret a decidir, i ens hem posicionat sense embuts pel sí i sí en la votació del 9 de novembre. No ho fem només com una reacció a l'ofegament econòmic i la persecució institucional que s'està fent des de l'Estat contra l'esport de base de Catalunya, sinó perquè ens sembla que és el millor per a l'esport català i, en conseqüència, per al nostre país. Les conclusions de l'estudi encarregat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes sobre l'impacte econòmic de la independència de Catalunya en l'esport del país són arguments de molt de pes. En parlarem.