L'espigat qatarià Mutaz Barshim, una de les noves estrelles de l'univers atlètic, va tancar la temporada dilluns amb el seu segon títol consecutiu de salt d'alçada en els Jocs Asiàtics d'Inchon (Corea del Sud). Per guanyar l'or en va tenir prou amb un vol de 2,35 m, que suposava una nova plusmarca de la competició. Va plegar veles després de dos intents fallits per sobre de 2,40 m. Es tancava d'aquesta manera un curs apassionant per al concurs de salt d'alçada. Els seus espectaculars duels amb l'ucraïnès Bohdan Bondarenko han traslladat els focus sobre aquesta disciplina, que sovint havia de conviure a l'ombra de les curses a l'anella, sobretot de la recta dels 100 metres o de les proves de mig fons. Els atacs a l'antic rècord mundial del cubà Javier Sotomayor (2,45 m), vigent des del 27 de juliol de 1993, han estat continus i, atesa la joventut dels dos especialistes –23 anys el qatarià i 24 l'ucraïnès–, fan pensar que el curs vinent es viuran més episodis d'aquesta recerca de nous horitzons.

La pugna entre la plasticitat de Barshim i la seguretat de Bondarenko han suposat més d'un epíleg de les prestigioses reunions de la Lliga del Diamant. En aquest sentit, els moments més àlgids es van viure a Nova York i a Brussel·les, en l'última etapa del circuit. A la cita novaiorquesa, el 14 de juny, es van veure per fi les cares i la reunió no va decebre les expectatives. Barshim, reclamant l'acompanyament rítmic de les palmes, i Bondarenko, demanant silenci absolut, es van impulsar per sobre de 2,42 m. Mai dos atletes havien superat aquest llistó en una mateixa competició. Ni l'asiàtic, que va fer un primer intent nul sobre 2,44 m, ni l'europeu van poder superar els 2,46 m, però va ser, sens dubte, l'amenaça més seriosa en dues dècades al regnat de Sotomayor. N'arribarien més, però l'altre moment estel·lar del curs va ser en el memorial Ivo van Damme de la capital belga. El 5 de setembre Barshim (1,92 m i 70 kg) semblava més lleuger que mai i va alçar les seves inacabables cames fins a 2,43 m. Aquest registre va tenir un valor triple. A més, d'un nou rècord asiàtic, el deixeble de Stanislaw Szczyrba es va consagrar com el segon millor saltador de la història i, de passada, es va assegurar el premi gros de la Lliga del Diamant, relegant el seu gran rival al segon lloc. Bondarenko es va haver de conformar aquell dia amb un salt de 2,40 m.

Durant el curs són molts els que s'han pronunciat sobre l'evolució d'aquesta especialitat i dels seus principals protagonistes. Ramon Cid, el director tècnic de la Federació Espanyola d'Atletisme, destaca la sensació d'ingravidesa que projecta Barshim amb el seu gran arqueig sobre el llistó. De Bondarenko, en canvi, ressalta la seva seguretat, que li permet assaltar marques per sobre de 2,40 m amb molt pocs intents previs. No es tracta d'una qüestió menor si es vol atacar amb la major frescor possible la plusmarca mundial. Miquel Vélez, director tècnic de la federació catalana, es declara un gran admirador de Barshim i sempre el posa com a exemple als seus alumnes de l'escola d'entrenadors. “És el futur de l'especialitat perquè per la seva edat encara està per fer”, sosté el tècnic català. Vélez considera que la pròpia rivalitat entre els atletes explica l'eclosió del salt d'alçada –ho compara amb la que ja es va viure en la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, amb Sotomayor al capdavant–, que aquest curs ha tingut quatre especialistes més per sobre del selecte grup del 2,40 m: Ivan Ukhov (2,42 m en pista coberta), Derek Douin (2,40 m), Aleksei Dimitric (2,40 m, també en pista coberta) i Andrí Protsenko (2,40 m). El saltador del FC Barcelona Javier Bermejo, vuit vegades campió d'Espanya i que aquest curs s'ha retirat, sentencia: “Segueixen tècniques molt diferents [fent referència a Barshim i Bondarenko], però que els està fent volar molt alt. Un dels dos serà el pròxim recordista mundial.” El 2015, continuarà.