L'Espanyol de Sergio González es comença a enlairar de manera ferma. La trajectòria dels últims quatre partits no deixa lloc als dubtes: quatre matxs sense perdre i els darrers tres sense encaixar cap gol. L'afició que va anar diumenge al Power8 Stadium va gaudir del seu equip. Una comunió perfecta, unes sinergies basades en la sinceritat que destil·la aquest equip. Els jugadors es van buidar al camp i no es van guardar res. Les coses sortiran bé o malament, però l'actitud dels deixebles de Sergio González és de compromís. Les sensacions són que estem al davant d'un any en què els blanc-i-blaus poden fer coses importants. Europa? Aquest és un tema tabú i dependrà de la regularitat que pugui mostrar l'equip en les 31 jornades que queden de lliga. Són molts partits, però el que és evident és que Sergio González ja comença a tenir una base consistent i un onze tipus per anar cremant etapes amb seguretat i fiabilitat. Deia divendres passat Cañas, un nouvingut, que amb la qualitat de la plantilla seria una pena conformar-se només amb la salvació. Quan el mig parla d'això vol dir no caure en el conformisme de fer 42 punts i acabar catorzens. Aquest Espanyol té qualitat suficient per acabar entre els deu primers de la lliga i sobrepassar el sostre dels 50 punts que no se supera des de fa una dècada. Ara per ara, l'entorn i la plantilla no han de fer volar coloms i han de seguir mantenint els peus a terra, però hi ha alguna cosa especial que deixa intuir un clima de positivisme en l'equip. Molts en són els ingredients: la bona relació que hi ha al vestidor i la qualitat de la plantilla, per exemple, amb homes com Cañas, Kiko Casilla, Sergio García, Caicedo, Lucas Vázquez i Paco Montañés. Tots ells tenen el denominador comú de la fam competitiva. Uns per reivindicar-se a primera i uns altres per fer, d'una vegada, una gran temporada i deixar enrere la irregularitat que persegueix l'entitat en els últims anys. S'estan fent els passos adequats per gaudir d'un gran any i el límit ja només depèn de les cames dels futbolistes.