Quan algú afirma que la lliga ha perdut molt d'interès per les abismals diferències entre Barça i Real Madrid amb els altres clubs, es podria preguntar què passaria si la resta d'equips tinguessin a la banqueta tècnics com Paco Jémez. Segur que els aficionats gaudirien molt més dels partits, del futbol i l'espectacle. Que els estadis estarien més plens i les audiències de televisió dels partits que no són Barça, ni Real, ni Atlético de Madrid serien millors. Cal treure's el barret davant l'entrenador del Rayo Vallecano. Té molt clar el futbol que li agrada i no abandonarà mai la seva idea. Va quedar clar una vegada més dissabte passat, en el partit en què es van enfrontar a Vallecas el seu Rayo i el Barça de Luis Enrique. No donen, els equips de Paco Jémez, pilotades sense sentit, els seus homes han de tractar bé la pilota i tenir-la, pressionar per recuperar-la ràpidament, combinar en curt, el joc ha de passar pel mig del camp... tots senyals d'identitat del Barça actual i també del que no fa gaire es va convertir en el millor conjunt de la història del futbol amb Pep Guardiola a la banqueta. Paco Jémez exigeix als seus homes jugar sempre així. No fa distincions si s'enfronten a un equip de la part baixa de la classificació o al Real Madrid o al Barça, als quals discuteix la possessió de la pilota. És valent. Només cal veure el que va fer dissabte passat contra el Barça. Havia posat en problemes els de Luis Enrique per moure bé la pilota en la primera mitja hora, però la qualitat de Messi i Neymar va posar el partit molt favorable als blaugrana abans del descans. Paco Jémez va moure la banqueta a la mitja part. Va prescindir d'un defensa (Abdoulaye Ba) i va posar un davanter (Manucho). Tant li era feia que el Barça fos el seu rival. Volia atacar. Ben aviat va rebre un nou cop, l'expulsió de Morcillo, un dels seus centrals. El més fàcil hauria estat treure un defensa, tornar a la línia de quatre i deixar un davanter i aguantar el resultat (0-2). És el que haurien fet la majoria de tècnics de primera divisió contra un Barça en superioritat i amb tots els cracs al camp. Però Paco Jémez és diferent. És valent. Simplement va endarrerir una mica la posició d'un davanter i va continuar amb tres defenses. Contra Messi, Neymar i Munir primer i Pedro després.

Per la seva valentia i manera d'entendre el futbol va rebre crítiques. Per arriscar massa amb un equip petit. Però sempre ha convertit les crítiques en elogis. Aquesta és la seva tercera temporada entrenant a primera divisió. Fa dos anys va quedar vuitè amb el Rayo, i va acostar el modest equip madrileny a la zona europea. L'any passat (12è) no va patir per salvar-se. A Vallecas es diverteixen i el Rayo no té problemes per mantenir-se. Paco Jémez és mereixedor d'un equip més gran que li permeti aconseguir millors resultats. L'estiu passat va tenir ofertes i el Rayo no el va deixar marxar. Per com és com a entrenador tindrà més oportunitats ben aviat.