En Joan em para pel carrer i em diu tot eufòric: “T'ho vaig dir que teníem equip!” Ben mirat, aquest comentari no m'hauria d'estranyar gens, perquè en Joan és d'aquells que sempre veuen el got mig ple. No en va és un periquito de pedra picada i com que n'ha vist de tots colors, només l'optimisme, la fe i l'esperança el mantenen sempre amb el somriure a la cara quan parla del club blanc-iblau. Home, és cert que la victòria de l'altre dia amb un joc millorat fa que les coses es vegin d'una altra manera. I me n'alegro. Però, de moment, encara sóc dels que em miro la trajectòria de l'equip en funció del que són i fan els altres. Ara mateix, amb l'Athletic de Bilbao. Aquella meravella que es va classificar per jugar la Champions eliminant el Nàpols resulta que en la lliga fa catúfols tot veient passar un tal Cristiano com una centella. Pobre Gorka! I pobre Valverde! Imagino que el seu pas per l'Espanyol els farà servei a l'hora de valorar el seu mal moment. Se'n sortiran, segur. També em miro, per allò de passar l'estona, la relació dels clubs endeutats amb la hisenda pública. El primer, destacat, és l'Atlético de Madrid, amb 107 milions; el segon, el Deportivo, amb 63; el tercer, l'Espanyol, amb 45; el quart, el Rayo, amb 34, i el cinquè, el Llevant, amb 21. Tots cinc sumen 270 milions dels 300 del deute fiscal dels clubs de primera. Per descomptat que l'Espanyol està molt mal situat. Què s'ha de fer? Què faran les autoritats pertinents? Passar temps, segurament. Com en el cas de la venda d'un partit amb el Llevant com a protagonista que hauria cobrat del Saragossa per perdre. Un cas en què sense voler-ho, ara resulta que també s'hi veu implicat l'Espanyol per mitjà del seu entrenador. Sergio González ha desmentit que hagués advertit el president del Dépor que el partit estava arreglat i ha presentat una querella contra el mitjà que ha publicat la notícia. És que ni aquests quinze dies sense lliga podrem estar tranquils?