Com si res

No hi hau­ria cap debat ni cap polèmica a hores d'ara si Messi fos un espor­tista d'una lliga pro­fes­si­o­nal ame­ri­cana i tingués a tocar un rècord històric. Tot al con­trari. Tot serien pre­pa­ra­tius per tenir a punt una fes­tassa per al dia que el juga­dor argentí superés el rècord fos on fos. A casa o a fora. Ara és a tres gols de Zarra de pro­cla­mar-se el màxim gole­ja­dor de la història de la lliga espa­nyola de fut­bol i el pro­blema és si ho fa al San­ti­ago Ber­nabéu o ho fa al Camp Nou. En la lliga espa­nyola de qual­se­vol esport es fa difícil pen­sar en un home­natge del que sigui i pel que sigui a un espor­tista de l'equip rival de tota la vida. Es pot dir el que es vul­gui, però ara per ara veig impos­si­ble qual­se­vol cele­bració mal­grat que es con­si­deri la bona volun­tat i la bona pre­dis­po­sició dels juga­dors, com­panys de pro­fessió de Messi, però adver­sa­ris de sem­pre per defen­sar els colors que defen­sen. Poden fer valer tota l'espor­ti­vi­tat i tenir tota la cul­tura espor­tiva del món, però els clubs no són franquícies. Ni els espor­tis­tes són ame­ri­cans, ni són cons­ci­ents, ni els dei­xen par­ti­ci­par d'un negoci i d'un espec­ta­cle en què sem­pre manen els clubs i els seus direc­tius. El fut­bol té una estruc­tura massa tan­cada i que fa difícil que sigui capaç d'adap­tar-se a un esde­ve­ni­ment com el que s'ha comen­tat en el cas que Messi superi el rècord. Ho farà tard o d'hora. I els esta­ments ofi­ci­als no mou­ran ni un dit. I si és al Ber­nabéu, encara menys. S'accep­ten apos­tes.(És un dir, però s'entén)

Hem de recor­dar que aquesta set­mana no hi ha jor­nada de lliga a pri­mera divisió i els debats i les polèmiques s'allar­guen més del que es podria con­si­de­rar habi­tual. Segur. A Messi li fal­ten dos gols per igua­lar Zarra. Si els fes al Camp Nou con­tra l'Eibar en la pro­pera jor­nada, en un sol par­tit, s'aca­ba­ria el debat i la polèmica. Si en fes tres, encara millor. Ho hau­ria solu­ci­o­nat tot a casa. Al Camp Nou. Seria en família. El que ja no sé ara mateix és si la lliga de fut­bol pro­fes­si­o­nal, orga­nit­za­dora de la com­pe­tició, té una men­ta­li­tat oberta, al ser­vei de l'espec­ta­cle, i és capaç d'atu­rar un par­tit i fer un reco­nei­xe­ment públic de la capa­ci­tat gole­ja­dora de Messi. Mai no ho ha fet i mai ha tin­gut aquesta sen­si­bi­li­tat. I és difícil que en qua­tre dies la tin­gui. Si no saben com orga­nit­zar sovint l'entrega de la copa que acre­dita un equip campió de lliga, es fa com­pli­cat pen­sar que tin­dran un atac de sen­si­bi­li­tat i orga­nit­za­ran un acte de reco­nei­xe­ment a un espor­tista.

Leo Messi s'ha pro­cla­mat màxim gole­ja­dor de la lliga espa­nyola en tres oca­si­ons. I amb un gra­pat de gols en cada ocasió. Té la millor mit­jana gole­ja­dora de tota la història de la lliga: 1,61 gols per par­tit. Telmo Zarra, davan­ter de l'Ath­le­tic de Bil­bao en els anys qua­ranta i cin­quanta del segle pas­sat, va ser sis cops el màxim rea­lit­za­dor de la lliga. El basc va fer 252 gols en la lliga en la seva car­rera. Messi ja s'hi acosta.

Es fa difícil pen­sar ara mateix en una lliga sense Messi. El res­pon­sa­ble de la LFP, Javier Tebas, sabent que par­lava a Bar­ce­lona aquesta set­mana, asse­gu­rava que seria pos­si­ble un home­natge a Messi al San­ti­ago Ber­nabéu, si fos el cas, i lamen­tava que amb una Cata­lu­nya inde­pen­dent, si és el cas, els equips cata­lans no podrien jugar en les lli­gues espa­nyo­les. La llei actual no els ho per­met. Una llei que es va modi­fi­car per donar accés als equips andor­rans a jugar a les lli­gues espa­nyo­les. Mal­grat la llei, modi­fi­cada, són cons­ci­ents que neces­si­ten el Barça en la lliga espa­nyola de fut­bol. I que sense el Barça no seria el mateix. El negoci del fut­bol tam­poc no seria el mateix. Volen i dolen. Només cal modi­fi­car alguna llei. Com si res.