Quan hi arribes, amb prou feines saps trobar la porta d'entrada principal. Treus el cap per aquí, busques més enllà fins que, cansat de la incertesa, resols el dubte amb un: “Ciao!” El crit, tímid, funciona millor que el WhatsApp.

Entre figueres i oliveres, amb pas molt tranquil, apareix en Babbo. Cada vegada que hi penso un mena de pau interior s'apodera del meu estat anímic. És un home especial, carismàtic, que es pren la vida sense pressa i que, no saps ben bé com, t'enlluerna amb el seu to pausat, que reflecteix una vitalitat intensament serena. Fa alguns anys, no gaires, el vell Babbo va decidir canviar la seva vida. Una existència que mantenia l'essència, la viticultura, però que variava el leitmotiv. De produir vi per als altres, a atrevir-se a fer-lo i distribuir-lo ell mateix. En el matís hi ha la diferència.

Si parles amb ell, et dirà que al principi no estava convençut d'aquest canvi. Que si per què arriscar, que si ja estava bé com estava o que si comença a estar atabalat amb les visites turístiques a Chianti. Però si trobes una ombra sota un nesprer, podràs veure com dibuixa un somriure mentre parla del canvi, de l'evolució i de l'encant de posar-hi el propi segell.

A mi, personalment, la història d'en Babbo –i la seva petita vinya de 14 hectàrees–, que va passar de llaurar la terra a les ordres d'altri a fer-ho per amor propi, em recorda molt el món de l'esport. En Babbo ha canviat de dalt a baix la seva feina, però en el fons, en conserva l'essència. Ha sabut, com pocs, adaptar-se als nous temps per tenir la sensació que no ha canviat ni un pèl. És l'encant de qui sap viure en el present conservant l'origen de les seves il·lusions. El món de l'esport, en canvi, no està paint bé aquest estadi intermedi i està desdibuixant el seu rostre, cada vegada més irreconeixible.

El futbol, per exemple, és el paradigma d'aquesta idea. Clubs cada vegada més globals, però més impersonals. Presidents que no havien sentit mai a parlar del club que enriqueixen. Estrelles cada dia més distants i aficionats que només reaccionen amb el marcador perquè ja no reconeixen el seu equip de tota la vida. El futbol està perdent els orígens amb l'evolució. I ja sabem que, qui perd els orígens, perd la identitat.