Opinió

La guerra per les actes

El que queda clar és que l'exsecretari no marxarà de la junta encara que estigui sol i sense feina

L'expor­ta­veu, exres­pon­sa­ble dels ser­veis jurídics i exse­cre­tari Toni Freixa ja no té àrea de tre­ball assig­nada. El pre­si­dent Bar­to­meu l'ha ful­mi­nat, segons ell, per la falta de con­fiança ori­gi­nada per la suma d'epi­so­dis en què tots dos han dis­cre­pat. Un d'aquests epi­so­dis, qui sap si el que ha pro­vo­cat que la gota vessés el got, té a veure amb el con­tracte de Ney­mar que ara mateix es dis­cu­teix a l'Audi­en­cia Naci­o­nal.

Totes les ges­ti­ons per fit­xar un fut­bo­lista no es comen­ten en les jun­tes direc­ti­ves i, per tant, no cons­ten en acta. En l'ins­tant que l'ope­ració es con­creta, la junta fa cons­tar en acta el nom del nou fut­bo­lista blau­grana, d'on ve, alguns detalls tècnics i, sobre­tot, s'adjunta com a annex un informe econòmic del que ha cos­tat, del que cobrarà i d'altres qüesti­ons econòmiques d'interès. Per exem­ple, Raki­tic té annex, Ter Ste­gen, també, i Mat­hieu, Bravo, Ver­ma­e­len i Dou­glas, tots els fit­xat­ges d'aquest any, en tenen. Però curi­o­sa­ment el de Ney­mar, vés per on, no. Per allò de la con­fi­den­ci­a­li­tat interes­sada, ni Rosell, ni Bar­to­meu ni tam­poc Freixa van adjun­tar l'informe econòmic del crac bra­si­ler. Que curiós, oi?

Després de la denúncia del soci Jordi Cases, el jutge Ruz va recla­mar les actes de la junta direc­tiva del gener al juny del 2013 per com­pro­var com s'havia for­ma­lit­zat la con­trac­tació de l'estre­lla del San­tos. Les actes van tri­gar a arri­bar a l'Audi­en­cia Naci­o­nal perquè l'advo­cat del Barça, Cristóbal Mar­tell, va des­co­brir el parany. Com era pos­si­ble que l'únic con­tracte sense detall econòmic fos el de Ney­mar? Amb la impu­tació de Josep Maria Bar­to­meu i Javier Faus enlaire, el pre­si­dent del Barça va inten­tar recu­pe­rar l'informe econòmic d'abans, però per donar-li vali­desa legal neces­si­tava la sig­na­tura del secre­tari, en aquest cas, la de Toni Freixa que, evi­dent­ment, no va sig­nar. I no ho va fer no per moles­tar el seu pre­si­dent, sinó perquè fer-ho el posava en el risc de donar fe d'un epi­sodi que no s'havia produït. En cas de cedir, Freixa podria haver que­dat en fals davant l'Audi­en­cia Naci­o­nal. Ales­ho­res, amb aquesta actu­ació, qui queda en situ­ació d'alerta és el mateix pre­si­dent Bar­to­meu (i el vice­pre­si­dent Faus). El Barça va entre­gar al jutge Ruz les actes en qüestió i, per tant, Cristóbal Mar­tell no va tenir més remei que defen­sar l'informe econòmic del fit­xatge de Ney­mar amb un paper sense la sig­na­tura de cap direc­tiu del Bar­ce­lona. Fonts pre­sents a la sala expli­quen que la cara del jutge era tot un poema.

La subs­ti­tució de Jordi Moix per Toni Freixa com a secre­tari de la junta del Bar­ce­lona s'emmarca en els plans estratègics de Bar­to­meu per pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons del 2016. Les excu­ses infan­tils de si Freixa parla amb peri­o­dis­tes o si també vol ser pre­si­dent l'any de les elec­ci­ons ama­guen la rea­li­tat de voler con­tro­lar les actes de les reu­ni­ons de la direc­tiva. Al pre­si­dent el molesta que l'exse­cre­tari hagi vol­gut fer cons­tar en acta i de manera evi­dent cada cop que ha dis­cre­pat, per exem­ple, quan volia crear una comissió de con­trol a la secre­ta­ria tècnica de Zubi­zar­reta i quan volia enten­dre's amb els deman­dants per atu­rar l'acció de res­pon­sa­bi­li­tat con­tra la junta de Laporta. Va per­dre les vota­ci­ons, però ho va voler fer evi­dent perquè quedés per a la història. Bar­to­meu, però, no es va mos­trar enfa­dat amb Jordi Car­do­ner quan també va fer cons­tar en acta la seva dis­con­for­mi­tat pels com­por­ta­ments de Freixa ni quan Car­les Vilar­rubí va exi­gir veure les matei­xes actes que ha vol­gut el jutge Ruz. Tam­poc quan Edu­ard Coll va fer escriure la seva dis­con­for­mi­tat per no estar al dia de tots els pro­ces­sos judi­ci­als del club. A Bar­to­meu només l'han moles­tat les quei­xes de Freixa.

El que queda clar és que l'exse­cre­tari no mar­xarà de la junta encara que esti­gui sol i sense feina. Apel·la a la res­pon­sa­bi­li­tat de defen­sar el soci (el mateix que el va rati­fi­car en una assem­blea) i no a les deci­si­ons interes­sa­des (si n'hi ha) de la junta. Creu que que­dar-se no és apol­tro­nar-se, sinó més aviat el con­trari. La seva situ­ació no és gens còmoda. Freixa ja és el direc­tiu inde­pen­dent. Tant, que es plan­teja acu­dir als par­tits i no ocu­par la seva butaca a la llotja, sinó la seva cadira com a soci. La junta haurà d'anar amb compte. I el nou secre­tari, també. I l'asses­sor jurídic del secre­tari, més. I, és clar, el nou jurista exe­cu­tiu que el Barça està a punt de fit­xar. I l'advo­cada del club. Tots. I tot amb l'assem­blea de socis a tocar.

La festa no s'atura

Sí, la festa, perquè la rei­vin­di­cació con­ti­nua sent fes­tiva. Però tenim molta pressa, i fal­ten diners per a tot. Cata­lu­nya està fotuda i cal avançar de pressa. Que ningú deixi d'esti­rar l'estaca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)