Com aquest mateix diari anunciava aquesta setmana, el Barça viurà mesos transcendentals, econòmicament parlant, aquest curs. El president del club, Josep Maria Bartomeu, haurà d'afrontar la negociació de tres contractes bàsics per confeccionar el pressupost de l'entitat, com són els dels drets de televisió, el del proveïdor esportiu i el del patrocinador de la samarreta. Mediapro, Nike i Qatar Sports Investment (QSI) hauran de seure a negociar a la taula del club.

Els ingressos derivats d'aquests tres contractes suposen la base econòmica del club –no ens enganyem– i, per tant, això condiciona la manera com el Barça s'haurà de plantejar la negociació. Ara bé, l'actual valor de la marca Barça a tot el món –després dels anys estel·lars que va viure amb Pep Guardiola a la banqueta i el ressò de la campanya Més que un club al món associada també a Unicef– ajuden al fet que el club parteixi amb més avantatge competitiu que fa un temps. I més en el cas del proveïdor de roba esportiva, quan el Manchester United s'ha passat a Adidas i el Barça es convertiria en la principal icona de Nike.

De totes maneres, el que més em preocupa, mediàticament, és com acabarà el matrimoni que ara el club té amb Qatar. Els rumors que el Barça volia tornar a deixar neta la samarreta van aparèixer –associats a la voluntat d'un Bartomeu que vol marcar perfil propi–, però sembla difícil que el club pugui prescindir dels diners que aporta aquest patrocinador (uns 30 milions per temporada). Però, veient com evolucionen les coses, el club sí que faria bé de plantejar-se seriosament un divorci amb QSI. Per una banda, els aficionats ja s'han acostumat al fet que els jugadors llueixin publicitat al pit i, per tant, el trauma de veure una marca d'electrodomèstics, high tech o d'assegurances associada a l'escut no serà tant. Per altra banda, els escàndols que han anat sorgint associats al govern de Qatar –la possible compra del mundial de futbol de l'any 2022, en primer lloc– sembren el dubte permanent sobre la imatge que aquest estat vol vendre a l'exterior.

La imatge de Qatar com a referent de desenvolupament a l'Orient Mitjà encara es pot assumir. Però, difícilment, la gent associa el règim a la promoció d'uns valors democràtics tal com els entenem a Occident. I, pel FC Barcelona, ser més que un club implica diversos sacrificis: entre els quals, que no tothom el pot patrocinar si vol conservar la seva essència i els seus valors històrics.