A vegades penso que la meva col·laboració en aquest diari esportiu s'acosta a un serial o a un antic fulletó novel·lesc en què els capítols es van enllaçant, però el cas és que al final del darrer article insinuava que, en vista del menyspreu que desperta a un sector madridista, Iker Casillas m'inspirava una certa compassió, mentre que, començant aquest, he de dir que l'encara porter de la selecció espanyola comença a fer molta pena: què li passa per encaixar un gol com el primer que la selecció eslovaca li va marcar dimecres? Des de prou lluny, Kucka va tirar just al mig de la porteria i, equivocant-se, Casillas s'havia mogut i no va poder reaccionar. No vaig veure el partit, però ho he vist en el resum de la jornada classificatòria per a l'Eurocopa del 2016 que es disputarà a França. Vaig a sortir a passejar per la ciutat on visc i em vaig fixar que hi havia bars on es podien contemplar les imatges de l'Eslovàquia-Espanya, però que gairebé ningú les mirava. La desafecció catalana amb Espanya també hi és per a la seva selecció de futbol, encara que hi continuïn jugant alguns futbolistes del Barça que significativament semblen en crisi, i més encara quan ja no hi ha l'esquer (o, dit d'una altra manera, el pretext) de fer el seguiment d'un equip excel·lent.

L'endemà de l'Eslovàquia 2-Espanya 1, en un esquetx de Catalines SA (una representació, com saben, del trio Forcadell/Casals/Vila d'Abadal) es feia present que Catalunya és independent en la ficció de la nova entrega de la saga Torrente ambientada imaginàriament en l'any 2018. A l'esquetx, les Catalines ho celebren i, en fi, té prou conya que comentin, contràriament “al rotllo de la Isona Passola”, a Santiago Segura (en fi, al seu doble, molt aconseguit) que el seu film sí que farà país, que el proposaran per a la medalla del Parlament de Catalunya i que volen que faci una pel·lícula del 1714. Santiago Segura, el seu doble, s'espanta davant de tant de friquisme i se'n va tan aviat com pot. Però el cas és que el Santiago Segura real (que no ha estat mai sant de la meva devoció o, més aviat, no ho és el seu sentit de l'humor) ha concebut una ficció en què Catalunya és independent sense que en faci sàtira ni esgarips. Ho presenta com un escenari possible i no hi afegeix comentaris. En la nova edició de Torrente, la selecció de futbol de Catalunya fins i tot hi disputa la final del mundial contra l'Argentina, sense que s'arribi a pronosticar el resultat. No dic que a molts catalans no els pugui fer il·lusió aquesta possibilitat, per ara remota perquè el procés d'independència s'hauria d'accelerar molt (i el reconeixement de l'estat català) per poder disputar la fase classificatòria per al mundial de 2018 que es disputarà a Rússia un any després del centenari de la Revolució, de la qual fa gairebé cent anys que també n'estan allunyats de l'esperit. Però, en fi, no divagaré sobre com, molt aviat, la Revolució Russa es va trair i pervertir tota sola. Volia comentar que, si s'aconseguís la independència, per disputar la copa del món s'hauria de negociar amb la FIFA, aquest organisme sense ànim de lucre que té (a la reserva!) més de mil milions de dòlars al banc. Tal com van les coses, i m'agradaria equivocar-me, és difícil aspirar al mundial de Rússia. Però més enllà, l'any 2022, hi ha el mundial de Qatar, i encara és pitjor. En aquest estat, que segurament va aconseguir convertir-se en seu del mundial subornant directius de la FIFA, es practica l'esclavisme al segle XXI i associacions humanitàries han avisat sense que s'hi intervingui que, abans que no hi corri la pilota el 2022, hauran mort 4.000 persones als estadis construïts en condicions miserables. En fi, tampoc cal ser un país independent per ser còmplice d'aquesta barbàrie. Ja tenim un club, el de molts, que ja ho és.