No hi ha cap ciutat europea amb tanta densitat d'equips d'elit en el bàsquet com Istanbul. En l'actualitat, n'hi ha sis d'un total de setze en la TBL, primera divisió de Turquia, i quatre (Fenerbahçe, Efes, Galatasaray i Besiktas), com a mínim, han estat campions un cop en els darrers sis anys. Els altres dos, el Buyryksehir i el Darussafaka Dogus, acaben de pujar, si bé aquest últim arriba disposat a fer soroll i qui sap si a alterar l'statu quo.

Per bé que es tracta d'un dels clubs més vells i respectats de Turquia –aquest és l'any del centenari– pel seu treball educatiu amb nens orfes, en el màxim nivell era, i continua sent, un desconegut. Té un únic títol de lliga, als anys seixanta i amb Yalçin Granit de tècnic, el principal impulsor de l'acadèmia de bàsquet de l'entitat.I, en les quatre últimes temporades, havia transitat per la TBL-2. Però les seves perspectives de present i futur van canviar l'estiu del 2013, quan el grup Dogus es va implicar fortament en el club i el va dotar d'un potencial econòmic notori. La intenció inicial de la multinacional més important del país –engloba 25 empreses del sector financer, immobiliari i automobilístic– era adquirir directament un equip de TBL i, de fet, ja tenia un acord amb l'Olin Edirne. Però, la impossibilitat de moure el club a Istanbul ho va avortar tot. I llavors, es va girar la vista cap al Darussafaka. No va ser un moviment gratuït, perquè Ayhan Sahenk, el pare del propietari de Dogus, havia invertit en el club –el pavelló, molt cèntric, porta el seu nom– i Ferit Sahenk hi va voler donar continuïtat, encara que el primer curs es jugués en la segona divisió. Ja es va assegurar el mateix Ferit, amb una fortuna valorada en uns 3,4 bilions de dòlars, de construir un equip poderós, en què destacaven Quincy Douby, que ara ha anat a la Xina, Lawrence Roberts i Lynn Greer. El menut base és un dels dos jugadors que van assolir l'ascens que es mantenen ara a l'equip.

Lògicament, i tenint en compte les mires ambicioses del nou propietari, la salvació no pot suposar un objectiu. És obligatori mirar més enlaire. A priori, pot semblar un dels molts projectes que afloren per Europa i es desintegren quan el mecenes de torn s'ha cansat de la joguina. Aquí, almenys ara, no s'intueix aquest destí. En el club, s'hi ha teixit un organigrama sòlid, en què jugadors llegendaris del bàsquet turc porten la veu cantant. Ibrahim Kutluay n'és el director esportiu i Levent Topsakal hi aportarà tota la seva capacitat per desenvolupar els joves valors. I tot i la saturació d'equips a Istanbul, el Dogus ja té assegurada la seva quota mediàtica, ja que NTVSpor, un canal de primera magnitud, és propietat del mateix Ferit Sahenk.

El primer test en el retorn a la TBL no va poder ser millor, amb un triomf dissabte passat a la seva pista contra el Besiktas (74-71). La plantilla, si bé remodelada de dalt a baix, fa patxoca i acumula molta experiència fins i tot en l'Eurolliga. Estem parlant de noms com ara Jamon Gordon, Ersin Dagli, Renaldas Seibutis, Gasper Vidmar, Ermal Kuqo i el mateix Greer. També hi ha John Shurna, que va jugar al Fiatc Joventut la temporada passada i va debutar amb 14 punts i 4/9 en triples. I, per cohesionar aquests magnífics jugadors i convertir-los en un bloc, s'ha optat per Oktay Mahmuti, un dels tècnics amb més èxit en la història del bàsquet turc. Sense llançar missatges pretensiosos, la realitat és que el Darussafaka no té cap voluntat de cremar el temps a la babalà. El seu mirall és el Bayern, que ha passat en pocs anys de la segona divisió a conquerir la Bundesliga i disputar l'Eurolliga. La competitivitat és forta, perquè tothom té diners i potencial, però no espanta parlar de play-off i de jugar a Europa el curs que ve. Ara es tracta de saber gestionar la capacitat econòmica, a la pista i als despatxos. De fiascos sonats n'hi ha hagut, sobretot a Istanbul mateix.