Ho confesso, volia vendre Messi
la meva facilitat
per caure en la temptació del ‘tribunero'
–Ave Maria Puríssima. Sens pencat fou concebuda. Que el Senyor estigui al teu cor perquè penedit confessis els teus pecats. –No sé per on començar, em fa un xic de vergonya... –No pateixis, fill, la nostra insignificança s'engrandeix en reconèixer els nostres defectes. –Doncs miri, la temporada passada, en un grup de Whatsapp vaig reclamar amb ardor el traspàs de Messi fins a definir-lo com a toia. –Toia? No entenc a què et refereixes. –Sí, pare, toia és un adjectiu pejoratiu per ultratjar un jugador de minsa qualitat futbolística. –Posa-me'n un exemple, fill. –Un exemple de toia? Gudjohnsen, Hleb, Txigrinsky, Maxi López... –M'ha quedat clar, segueix. –També, per tal de defensar-me dels insults, vaig acusar Messi de ser un aspirant a Ronaldinho, i sobretot, de ser el problema d'un equip incapaç de competir al màxim nivell, i li he de dir la veritat, quan deambulava pel camp vaig perdre l'esperança que liderés de nou el nostre provenir. –N'estàs penedit? –Sí, molt penedit. –Has de pensar, fill meu, que el que importa no és l'acte comès, sinó la contrició i el propòsit d'esmena. –Ho sé, però em martiritza la meva facilitat per caure en la temptació del tribunero. –Ja ho sé, fill, has d'entendre que la crítica fàcil i gratuïta del tribunero sedueix a curt termini, però a la llarga, corromp els nostres fonaments. –I què he de fer quan em ve la incitació de calumniar persones que ens han donat tant? –És delicat d'aconsellar, però et pot servir fer una ullada a un aficionat del Madrid lapidant Casillas. –La veritat sigui dita, pare, tenia entès que cercar fora les muralles no era correcte, però li he d'admetre que aquesta situació m'enerva com a amant de l'esport. –Doncs és el mateix, fill. Com a penitència per haver dubtat de Messi t'encomano tenir esperances amb el futur de Douglas. –Home, jo no sé si en seré capaç... –No caiguis en el desànim i recorda la petja generosa del germà Amunike. A més, has de saber que la història del Barça està escrita recta amb ratlles tortes. –I qui escriu aquesta història, pare? –Tots, l'escrivim, tots. Tu, jo, i el tribunero entortolligat a l'arbre del bé i del mal.