Sant Tornem-hi, diuen amb tristesa conformada els mateixos que s'excusen d'una felicitació feta amb retard argumentant que tots els sants tenen vuitada; Sant Tornem-hi, dic, i ja em disculparan si felicito el bicampió del món de Moto GP sense gaire entusiasme. Deixem-ho clar de bon principi: que la gesta de Marc Márquez és extraordinària és tan obvi que si no, no s'entendria el titular d'aquest diari de fa set dies. Sempre tan aguts i admirables, i l'endemà que l'anomenat Tro de Cervera aconseguís el seu quart campionat del món de motos, el segon seguit de la cilindrada grossa, L'esportiu va quedar “Sense paraules”; un titular que no està pas malament del tot, perquè, si més no, no va caure en el ridícul de les portades hiperbòliques de la congregació periodística. I s'entén, perquè els epítets que fan passar el bou dels titulars per la bèstia grossa del diccionari no solament s'han gastat en insignificances, sinó que han arribat a voler dir el contrari del que signifiquen; perquè si realment Marc Márquez fos llegenda voldria dir que és de mentida. I no crec pas que cap dels corifeus de l'home anunci de Cervera faci ús dels titulars amb un sentit irònic; que estaria molt bé, perquè els retornaria al camí del sentit comú, que és un camí on la velocitat dels grans negocis s'estavella.

Enmig de la cridòria ambiental, el nom de Marc Márquez s'ha convertit en el model d'allò que no hauríem de voler per a cap fill nostre: un estendard per a les empreses, un ésser humà a la venda.

Algú recorda cap imatge on aquest pobre noi no sigui el suport d'alguna propaganda? I la faula que és, ¿realment que representa els valors que volem per a les nostres criatures? ¿De debò que volem obrir la porta de les emocions al reguitzell d'empreses que, a través d'ell, ens governen?

Vull creure que no, però enmig del soroll em temo titllat d'heretge.