Després d'un començament de lliga amb dubtes, tan en el joc com en els resultats, l'Espanyol ha capgirat la dinàmica en els últims partits de lliga.

L'equip ha passat d'ocupar un dels llocs de descens a situar-se vuitè en la classificació. I ha passat de rebre vuit gols en les quatre primeres jornades a no encaixar-ne cap en les tres últimes.

La lliga tot just ha començat, però després de sumar només dos punts en els quatre primers partits alguns ja encenien els llums d'alarma i deixaven en un racó paraules com ara confiança i paciència, que tant havien fet servir ells mateixos quan el club anunciava, aquest estiu, que l'aposta a la banqueta seria per un tècnic jove, de la casa i sense cap experiència a primera.

Per alguns, la transformació de l'Espanyol en aquests darrers partits ve donada pel canvi de sistema de joc, molt semblant asseguren, al que ja havia fet servir els dos últims anys Javier Aguirre.

No sé ben bé per què, però tard o d'hora m'esperava que acabaria sorgint aquest debat. Que els canvis que ha fet Sergio en el joc el durien a comparar-lo amb l'estil que tenia el seu predecessor, i de passada s'obriria un altre debat al voltant de si amb l'actual plantilla es pot fer un futbol de més possessió i ofensiu, com pretenia inicialment, o bé s'ha d'acabar jugant com les últimes temporades.

Doncs em fa l'efecte que ni una cosa ni l'altra. És cert que Sergio ha hagut de fer alguns retocs, com ara ajuntar més les línies per tal de guanyar solidesa defensiva. Que ha renunciat, de moment, a fer una pressió molt avançada, i que la proposta de fer un futbol més elaborat en atac s'ha substituït les últimes jornades per un de més directe.

Però al mateix temps, l'actual tècnic de l'Espanyol no ha renunciat al 4-4-2 plantejat des del principi, disposició ben diferent de la d'Aguirre. Ni ha modificat la proposta de jugar amb dos puntes i no deixar sol al davant Sergio García. Ni tampoc ha renunciat a jugar amb futbolistes de banda molt més directes i profunds.

Crec que Sergio té clar quin futbol vol, però que sigui inexpert en la categoria no vol dir que no sàpiga veure que si convé fer alguns retocs perquè els resultats no acompanyen, aquests s'han d'aplicar. I és que el pragmatisme i els ideals no són pas incompatibles.