Hi havia un defensa central espectacular que va formar part de la columna vertebral del Barça triomfant i exquisit de les primeres tres temporades de Guardiola. A la quarta, alhora que l'equip entrava en una certa crisi, va semblar que perdia la concentració, que badava com si tingués el cap en un altre lloc, que havia perdut agilitat i capacitat de reacció, que es feia vulnerable. Han passat dos anys més i aquest defensa central, abans inqüestionable, ha perdut pràcticament la titularitat al Barça, perquè ha anat perdent fiabilitat sense recuperar la concentració i la intensitat. Potser abans també era un sortidor nocturn, però, anomenant-lo, què hi feia Gerard Piqué diumenge a la nit al Casino de Barcelona? Deixem-ho córrer. Aquesta no és la pregunta. Provem-ne una altra: la seva desvalorització actual com a futbolista li causa mal humor? Una pensa que, amb els diners que guanya, no hauria de tenir cap problema per pagar la multa que els agents de la Guàrdia Urbana van posar al seu germà Marc perquè va aparcar el cotxe durant quinze minuts al carril bus del carrer Trias Fargas, al Port Olímpic. El seu germà també deu poder pagar-la. Però, amb el perill de fer psicologia barata, m'atreviria a dir que no devia insultar els guàrdies pels diners. Potser va ser una manera d'expulsar la mala llet. Però, de fet, algunes de les coses que va dir Piqué als guàrdies les hauríem pogut dir (o desitjaríem haver-les dit) o almenys les podem haver pensat. Hi ha en joc aquell instint de rebotar-se (més que de revoltar-se) contra l'autoritat. I el cas és que han transcendit els comentaris de Piqué, però no el que li van dir els agents.

Tanmateix, la majoria devem haver dit (o més aviat pensat) només algunes coses de les que va etzibar Piqué, com ara que els agents deuen cobrar comissió per les multes o que es creuen els amos del món perquè duen uniforme. D'altra banda, per afirmar que aquest cos policial és una vergonya, no sé si el defensa pensava en algunes tortures (jutjades i condemnades amb proves) d'alguns membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

En tot cas, els brams de Piqué em creen una sensació contradictòria, perquè alguns s'originen en un sentiment de superioritat de classe, de consciència de poder, que em provoca una gran antipatia i fins i tot repulsió. Aquesta contradicció puc sentir-la en una mateixa frase, perquè hi ha un menyspreu classista a l'hora de dir que, com que no tenen diners, posen la multa per cobrar comissió. Amb això no es critica que no els paguin prou, sinó que els insulta perquè són pobres, com si fos culpa seva, mentre que ell deu creure que li pertoca cobrar el que cobra: els rics solen pensar que ho són perquè ho mereixen. A la manera d'alguns polítics, o d'alguns homes de negocis poderosos, Piqué no diu allò que “usted no sabe quién no soy yo”. Afirma que el multen perquè precisament saben qui és i li tenen enveja perquè és famós, cosa que, si continua així, no ho continuarà sent per les seves dots com a futbolista, sinó per ser l'home bronques i prepotent de Shakira. Hauria pogut acabar de fer un Cristiano Ronaldo i afegir-hi que l'envegen perquè és ric i guapo. Però, a més, Piqué no qüestiona l'autoritat, sinó que apel·la a una de més alta (“trucaré al teu cap i et caurà el pèl”), que, pel que sembla, li reconeixerà que té dret a aparcar al lloc on li dóna la gana. Perquè, a veure, Marc Piqué (no va dir res? El germà fa de protector?) va aparcar en un lloc que, en aquella hora, impedia la circulació dels taxis. Que haurien pogut fer els ulls grossos? Pel que va dir, creia que sí perquè és ell. Més injusta em sembla la multa que m'han posat a mi perquè em vaig oblidar de posar el tiquet de l'àrea verda, tot i que el guàrdia podia veure el distintiu. El meu cotxe ocupava un lloc i no molestava ningú. Tot un exemple de l'afany recaptador.