La superlliga britànica és la competició de rugbi de 13 més important del continent europeu. És un campionat que disputen tot d'equips britànics més un de català, els Dragons Catalans de Perpinyà.

Enguany, els Dragons es van quedar a les portes de la gran final, que van disputar els Sants de Saint Helens (que van ser els que van eliminar els catalans) i els Guerrers de Wigan. El partit va tenir lloc al mític estadi d'Old Trafford. El que havia de ser una festa de l'esport va veure's tacat de bon començament per un comportament antiesportiu i violent del jugador gal·lès del Wigan Ben Flower, que va respondre a una falta del neozelandès Lance Hohaia amb dos cops de puny a la cara, l'últim dels qual quan Hohaia ja era a terra.

Aquest tipus de reacció és infreqüent en el rugbi, perquè les sancions acostumen a ser fulminants. Per això, és habitual veure jugadors que s'empenten i s'agafen de la samarreta els uns als altres quan es produeix un problema, però és molt estrany veure cops de puny. El reglament fa bé de sancionar amb severitat aquests comportaments, perquè el rugbi —injustament— ha de lluitar contra un estereotip d'esport violent que no es correspon amb la realitat.

Vaig veure la final per televisió i el comentarista de la BBC George Riley va dir que era el pitjor que mai no havia vist en un camp i que esperava que la sanció fos prou important. Va culpar Flower per esgarriar una final que serà recordada per aquest incident més que no pas per la victòria dels Sants.

Tal com s'esperava, el càstig va ser rotund i immediat. La superlliga va imposar al jugador gal·lès la sanció més severa de la història de la competició: sis mesos de suspensió per una ofensa de grau F, la més seriosa del codi disciplinari del rugbi de 13. Concretament, per “un cop de puny violent i agressiu” i per “colpejar un oponent indefens”. La sanció mínima era de vuit partits, però Flower no podrà trepitjar un camp de rugbi fins a l'abril del 2015.

Fins aquí, res que no puguem veure en qualsevol altre esport professional. Sense anar més lluny, el blaugrana Luis Suárez també va rebre una dura sanció per mossegar un contrari. Però això és rugbi, i de seguida trobem un exemple a seguir, fins i tot en un episodi tan lamentable com aquest. En qualsevol altre esport, el club del jugador castigar hauria interposat un recurs per aconseguir reduir la sanció al mínim i, fins i tot (com en el cas de Suárez), s'hauria intentat excusar d'alguna manera el mal comportament de l'esportista en qüestió. Per contra, el director general del Wigan, que va acompanyar Flower a l'audiència davant lliga Rugby Football League (RFL) a Leeds, va declarar: “Els Guerrers de Wigan volen deixar clar que el comitè disciplinari de l'RFL han fet front a una situació molt difícil amb professionalitat i integritat. Donem total suport a la seva decisió sobre l'incident de la final que va involucrar el nostre jugador Ben Flower. No presentarem cap apel·lació. Volem disculpar-nos amb Lance Hohaia i la seva família, i amb el Saint Helens i els seus fans. La victòria dels Sants va quedar eclipsada per l'incident i això està malament.” Per la seva banda, el president dels Sants va dir que “el rugbi no pot ser jutjat per l'episodi, sinó per com l'ha resolt. Hem de prestar tota l'assistència possible a Flower i acceptar-lo de nou en la família del rugbi”. M'encanta aquest esport!