Xavi Hernández ha estat titular en els tres últims partits de lliga. La seva presència s'amplia a cinc de les vuit jornades disputades fins ara per tal de situar-se com el quart migcampista que més minuts de joc acumula. Encara el superen Busquets, Rakitic i Iniesta, però en les últimes setmanes els ha escurçat la distància. L'ostracisme al qual semblava relegat aquesta temporada es va esfumant i només faltava un partit com el de l'Eibar per reivindicar el seu pes en el projecte de Luis Enrique. Tant que ara s'obre un nou debat: ha d'estar Xavi a l'onze inicial de dissabte al Bernabéu? Cada vegada estic més convençut que sí. Per talent, experiència i l'inconformisme que l'ha impulsat durant aquest inici de curs. L'altra pregunta és: s'atrevirà Luis Enrique a donar-li un lloc a l'onze inicial tot i que això pugui significar variar el dibuix al camp? Caldrà esperar a dissabte per desvetllar-ho, però intueixo que el tècnic asturià ho valora.

Però sigui o no titular, l'actitud demostrada per Xavi durant les darreres setmanes és destacable. Amb 34 anys i la panxa plena pel que fa a èxits assolits durant la seva dilatada trajectòria, se li presentava un nou horitzó carregat de canvis que l'afectaven de manera directa amb l'arribada de Luis Enrique i el fitxatge d'Ivan Rakitic. El seu rol en l'engranatge variava de manera substancial respecte a les campanyes anteriors, fins al punt que va preveure la possibilitat de canviar d'aires durant l'estiu. Finalment, va optar per quedar-se, però conscient que arrencava desposseït de la condició de titular gairebé indiscutible. Les alternatives eren conformar-se o bé lluitar per mirar de canviar el guió i reafirmar que encara té molt a aportar en aquesta nova etapa. I ha triat la segona opció. “Estic preparat per a qualsevol cosa, pel que necessiti l'equip, però treballo per ser important i titular”, va ser la seva declaració d'intencions a l'inici del curs.

En aquest nou escenari, se li han presentat nous reptes, com ara adaptar-se a un estil reactualitzat en relació amb el que ell simbolitzava per al millor Barça de la història. Calia fer front a la “competència ferotge” que ha impulsat Luis Enrique i adaptar-se a un vestidor amb moltes cares noves i orfe de la presència d'altres pesos pesants com Puyol i Valdés. Per facilitar-ho, haver posat fi a la seva etapa com a internacional per tal de centrar totes les energies en el club ha estat un encert. I les rotacions introduïdes pel tècnic també li estan permetent gestionar millor els esforços. Diria que Xavi ha tret profit com a futbolista de la nova exigència marcada per Luis Enrique, així com el tècnic de la qualitat inqüestionable del migcampista. De fet, l'evolució del Barça és també, en bona mesura, la de Xavi.

A més, la presència del terrassenc suposa una garantia per tal de no perdre l'essència que ha definit –i ho ha de continuar fent– el futbol blaugrana durant la seva etapa més brillant. Es va observar contra l'Eibar, quan va aportar la pausa i la maduresa que requeria el partit per posar fi a la resistència defensiva del rival. Xavi, doncs, és un nexe idoni perquè el nou projecte tingui continuïtat respecte a l'anterior etapa. És a dir, que la major verticalitat que ara es persegueix no arraconi el futbol creatiu basat en el talent, que tan necessari s'adverteix per al clàssic de dissabte. La candidatura de Xavi és sobre la taula i guanya força com a arma per amagar la pilota al rival i evitar un duel d'anada i tornada, que possiblement beneficiaria el Madrid. Si s'ha d'enfortir el mig del camp amb quatre homes –Busquets, Rakitic, Iniesta i Xavi– serà un dels elements de debat que amenitzarà els dies previs al clàssic. “Beneits problemes”, va comentar Luis Enrique quan se li va preguntar sobre les alternatives que ara se li presenten a la zona ampla del camp.