Aquells que pensem que Piqué és un gran futbolista i un central ideal per a un equip com el Barça, tenim dos petits problemes que procurem portar amb la major dignitat possible. El primer és imaginar-nos constantment el millor Piqué, per exemple, a l'hora de fer l'alineació del Barça en el clàssic de dissabte; bàsicament, perquè fa no sé quants mesos (molts) que no veiem el millor Piqué, com fa mesos (menys) que no veiem el millor Iniesta o que no veiem el millor Busquets i m'estalvio parlar de Messi perquè l'argentí menja a part. I el segon problema és deixar-nos entabanar per la crítica barata, que és rica –això sí que ho té–, però farsant, perquè aprofita des de conviccions polítiques fins a discussions amb la Guàrdia Urbana, anuncis de moda, declaracions polèmiques o simplement errors d'altres jugadors per carregar-ho tot al compte negatiu de Piqué.

El primer dels problemes ens portaria a la convicció que dissabte al Bernabéu el Barça hauria de sortir amb Messi, Piqué i nou més i els motius serien tan irrefutables com ara que Piqué és el millor central que té el Barça, el més complet, el més brillant, el més expert, l'únic que ha guanyat un duel a Cristiano Ronaldo i l'únic que ha format part del millor equip de la UEFA. El segon dels problemes ens portaria a deixar-lo fora de la convocatòria, segurament acusant-lo de sortir a la foto de les dues ocasions, úniques però inquietants, que va tenir l'Eibar al Camp Nou. En tots dos casos ens estaríem enganyant i no hi ha antídot per a aquells que es volen enganyar. A la resta sempre ens quedarà intentar espolsar-nos els apriorismes i mirar fredament els rendiments. Probablement, arribaríem algunes conclusions com ara que Alves té molt més a veure amb les ocasions de l'Eibar que Piqué; que la lentitud del central no li permet corregir el seu company, ni acostar-s'hi; o que mirant estat de forma i rendiment, dissabte, al Bernabéu, hi haurien de ser Messi, Mathieu, Mascherano i vuit més.