L'Espanyol i el dret a decidir
fer política
Sóc dels que pensa que les entitats esportives no han de barrejar política i esport perquè la seva principal missió és transmetre altres valors lligats al sentiment de pertinença a uns colors. En les últimes setmanes, s'ha creat controvèrsia sobre què havia de fer l'Espanyol pel que fa a la qüestió del dret a decidir. Una dialèctica fonamentada en el fet que el Barça va signar a corre-cuita a favor de la consulta. Llavors, les mirades van assenyalar l'Espanyol. Per què no es pronuncia la segona entitat de futbol del país? El president blanc-i-blau, Joan Collet, va respondre en una entrevista a TV3 amb la mateixa contundència amb què ho va fer el dia de la Diada. “Estem amb Catalunya i compromesos amb el que decideixi la majoria. No farem cap pas enrere”, va certificar el mandatari en totes dues ocasions. Els nervis de cert sector de l'espanyolisme es van disparar quan va reiterar que qualsevol posició del club s'havia de decidir en el consell. Dues setmanes enrere, l'òrgan directiu ja havia decidit no pronunciar-se sobre el dret a decidir. Una mesura més enfocada a no obrir cap ferida en la massa social més que no pas una presa de posició real de l'actual consell, de caràcter marcadament catalanista. Les pors de certs sectors de l'espanyolisme van propiciar que s'elevés a notícia un assumpte que mai va existir en si mateix. Collet seguia amb el mateix discurs, però la possibilitat de tornar a consultar els directius va posar més d'un nerviós. Ara mateix, el futur de Catalunya, i el de la consulta, és incert, però arribarà un moment en què les institucions esportives s'hauran de mobilitzar. I és que l'abstenció silenciosa, en elements troncals que afecten la societat, també és una manera de fer política. El laissez faire, laissez passer té data de caducitat, i al final hauran de prendre partit i no fer l'orni. I més en referència a un assumpte en què l'única cosa que es qüestiona és el fet de votar. Arribarà un moment que la directiva de l'Espanyol necessitarà visió històrica davant un fet excepcional i que no és fruit dels capricis de quatre bojos que surten al carrer.