Avui és aquell dia en què guanyen els tòpics futbolístics. Que si el món s'atura, que si tens l'anaconda durant tot el dia, que si es juga un dels clàssics més importants del món del futbol, que si es pot veure un dels millors espectacles del planeta... Tots són tòpics per definir un dels matxs que més atenció mediàtica acapara, el Madrid-Barça.

Aquests últims dies el debat a Barcelona –sempre hi ha d'haver debat en l'avantmatx– ha estat sobre la idoneïtat de si Luis Suárez ha de jugar de titular o no. El davanter uruguaià ve d'un llarg període d'inactivitat arran de la sanció que va rebre en el mundial després de la mossegada a Chiellini. És cert que des de fa setmanes s'entrena amb el grup i que ha jugat un parell d'amistosos amb el Barça i també amb la selecció del seu país, però és normal que no tingui ritme de competició. Per tant, hi ha un sector de l'afició blaugrana que considera que encara no està preparat per ser titular en un duel amb tanta intensitat i que hauria de sortir en la segona part. Però, personalment, crec que Suárez ha de jugar des de l'inici i que aguanti el que pugui. El Barça va pagar 80 milions perquè el davanter desequilibri aquest tipus de partits, sobretot tenint en compte que els enfrontaments directes entre el Barça i el Madrid cada cop són més decisius en la lluita per la lliga. No tindria sentit que se'l reservés per al proper matx al Camp Nou.

Si Luis Enrique el veu bé, ha de ser titular. La seva aportació pot ser bàsica, perquè el Barça tindrà una nova variant ofensiva, que alliberaria, encara més, Leo Messi. No ens enganyem. Per més que m'agradi Munir, el del filial no imposa ni la meitat de respecte que Luis Suárez. Si el Barça surt amb el trident Suárez-Messi-Neymar ja dóna un cop de puny sobre la taula abans de començar i envia un clar missatge al Madrid: venim a guanyar amb totes les armes.

Un altre punt a favor d'aquesta tesi és que si Suárez es queda a la banqueta com a revulsiu, segurament Luis Enrique podria optar per posar Iniesta d'extrem i reforçar el mig del camp amb Xavi. L'opció del de Terrassa és molt bona, però la d'Iniesta no. El manxec mai no ha acabat de rendir a la davantera, i en partits com el d'avui totes les peces han de jugar al seu lloc.

Fins ara, les estrenes de Luis Suárez amb els seus nous clubs en la lliga sempre han estat molt efectives. Amb el Liverpool, el 2011, va trigar 11 minuts des que va entrar al camp fins que va marcar el seu primer gol com a red. Abans, amb l'Ajax també havia vist porteria en el seu primer partit (en el minut 42) i al Groningen va trigar només 36 minuts.