El partit al Santiago Bernabéu s'ha celebrat en un moment òptim per recordar aquella metàfora montalbaniana que radiografia el Barça com “l'exèrcit simbòlic desarmat de Catalunya” i el seu etern rival com la “reminiscència dels Tercios de Flandes”. Haver jugat a Madrid una vegada el club s'ha adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir no ha estat un fet menor. Una acció simbòlica. El Barça, que alguns ja creien que amagaria el cap sota l'ala davant dels temps convulsos que viu el país, finalment va fer un pas endavant com la majoria de les entitats de Catalunya a favor d'un procés de votació que acabi posant de relleu què vol ser Catalunya quan sigui gran.

El president del club, Josep Maria Bartomeu, que ja va afirmar que vol presentar-se a les futures eleccions a la presidència del club, tampoc va passar per alt el tema en l'assemblea de compromissaris del cap de setmana passat, tot i deixar clar que ja durant el mandat de Sandro Rosell el club s'havia posat “al costat del nostre país i la voluntat del poble”. Bartomeu ha demostrat aquests últims temps al capdavant del club que és un tipus intel·ligent, que sap fer equilibris felins entre l'herència deslaportitzadora de Sandro Rosell i la seva voluntat de tenir un projecte propi. L'adhesió al pacte ha estat un pas més.

Per molt que hi hagi qui assumeix que el club té massa vincles amb la resta de pobles d'Espanya per significar-se en aquest procés sobiranista, qualsevol culer també coneix la història i els valors que sempre han regit l'entitat: la història de lluita per les llibertats democràtiques, d'oposició al centralisme de Madrid. Una lectura al famós manual de Carles Santacana El Barça i el franquisme (Mina, 2005) pot ser un bon punt de partida per a qui se'n vulgui fer una idea. O, si busquem lectures més àgils i de tauleta de nit, podem entretenir-nos amb l'obra Una bandera ens agermana (Robinbook, 2014), del periodista Adrià Soldevila –actual corresponsal d'El Telégrafo de l'Equador a Barcelona– i l'historiador Abraham Giraldés. Per no dir que, la biografia del president afusellat Josep Suñol, que va escriure l'amic i company Jordi Badia, pot ser un bon exemple de com el club va tenir els seus propis màrtirs en defensa de la llibertat del país. El Barça: missió, visió i valors per no perdre mai el nord davant la complexitat d'avui.