A propòsit d'una prohibició
Fa uns mesos, quan el Bayern de Munic va jugar contra el Real Madrid un dels partits de la semifinal de la Champions en què Pep Guardiola no va estar a l'altura com a entrenador, a l'estadi Santiago Bernabéu (mantenir amb orgull aquest nom és una vinculació amb el franquisme) es van exhibir draps feixistes i hi va haver càntics racistes. La UEFA va sancionar el Real Madrid. Ahir, al Bernabéu (sempre el recordo amb Franco al costat), es va disputar un nou Real Madrid-Barça del qual no parlaré perquè, per la meva conveniència i també per respectar els horaris de tancament del diari, estic escrivint aquest article un dia abans amb el temor barcelonista que ens apallissin: com un malson recurrent, sempre tinc aquest temor, fins i tot quan sant Guardiola era l'entrenador del Barça triomfant. És així que tampoc no podré parlar sobre si els socis i aficionats madridistes (aquells que, en tot cas, durien aquests draps infames) han respectat la prohibició, difosa per la directiva del Real Madrid a través d'un comunicat, de no mostrar al Bernabéu determinats emblemes, com ara banderes nazis i espanyoles preconstitucionals, és a dir aquelles que exhibeixen l'aguilot. La directiva madridista sap molt bé quins són aquests símbols perquè els ha vist al Bernabéu i fins ara no ha fet res perquè no hi fossin. Coneixent-los tan bé ha fet circular una mena de catàleg dels draps prohibits afirmant que, en el cas de trobar-los, s'obrirà a qui els dugui un expedient disciplinari per part de la comissió de disciplina social del club.
Respecte a aquesta prohibició hi ha dos detalls significatius. Un és que, mesos després de la sanció de la UEFA per les mostres de feixisme en el partit contra el Bayern de Munic a càrrec d'una part del madridisme que considero que ha de ser tan infame com ínfima, la directiva consideri oportú emetre el comunicat a propòsit de la visita del Barça al Bernabéu. Això implica que saben que la presència d'un equip català (concretament el Barça, que no l'Espanyol) pot estimular el feixisme d'una part (repeteixo que deu ser una petita part) de la seva afició. Sempre ha estat així, però podem suposar que les circumstàncies actuals exciten encara més els defensors de la unitat de la pàtria espanyola que ni tan sols ho fan amb la bandera constitucional, sinó que apel·len a la simbologia d'un règim molt més contundent en la repressió del catalanisme, entre tantes altres coses. L'altre detall és pervers. El comunicat deixa entendre clarament que la prohibició d'aquesta simbologia és deguda al fet que la seva exhibició pot ser motiu de sanció per diversos estaments nacionals i internacionals. És a dir, la prohibició no és perquè considerin que aquestes ensenyes són abominables, en relació amb les ideologies criminals que simbolitzen, sinó perquè la seva exhibició és motiu de sanció. És un detall que fa pensar sobre els principis de la directiva madridista presidida per Florentino Pérez, aquest oligarca espanyol al qual, mitjançant la factura del gas, li hem començat a pagar el projecte abandonat del gasoducte Castor. En fi, que són uns hereus de l'esperit de Santiago (“y cierra España”) Bernabéu.
Quan llegeixin aquestes consideracions, ja s'haurà disputat un nou Real Madrid-Barça. A banda del tema que m'ha ocupat, el partit suposo que haurà servit per mesurar la dimensió del Barça actual, que, abans de trobar-se amb l'etern rival, només ha perdut un partit, però amb l'únic rival amb una mica de nivell. Jo, com he dit, tremolo abans del partit. Això em passa sempre amb el Madrid i no vol dir que desconfiï d'aquest equip blaugrana. Però, de moment, tampoc no hi acabo de tenir confiança.