Una copa cap aquí, una copa cap allà

No m'agrada posar-me a casa dels altres, però des de dis­sabte sem­bla que els veïns hagin entrat en una altra dimensió fut­bolística. De la mag­ni­ficència, del per­fec­ci­o­nisme i del bo i millor s'ha pas­sat al des­as­tre més abso­lut en un tres i no res. I tot per un resul­tat o per una mala actu­ació, com si a la vida tots ho féssim sem­pre bé i no es pogués tenir un mal moment. Acos­tu­mats com estem a la resig­nació, als que dis­po­sem de menys recur­sos, aques­tes alte­ra­ci­ons ens agra­den prou. Acos­tu­mats a rela­ti­vit­zar les situ­a­ci­ons, l'empat de diu­menge pas­sat ens va sem­blar una jugada del destí, la fra­gi­li­tat del des­val­gut o del no s'hi pot fer res, perquè el resul­tat estava pre­de­ter­mi­nat. Cent par­tits a l'estadi del vuitè poder no està gens mala­ment. Ep, i tots a pri­mera divisió! Que crido el mal temps? Déu me'n guard, només faig una cons­ta­tació de fet, per si de cas. Ara com ara, i ja ho he escrit altres vega­des, la tran­quil·litat de l'Espa­nyol depèn d'assu­mir la pròpia rea­li­tat del que ha de ges­ti­o­nar el cèntim quan els recur­sos són escas­sos. De moment, el ritme de la lliga va per a la majo­ria de clubs com l'Espa­nyol pels camins de la nor­ma­li­tat. Un aquí caic i allà m'aixeco sense estridències ni con­vul­si­ons estra­nyes. Per­dre al camp del campió de la lliga pas­sada o empa­tar a casa tot i xutar infi­ni­tat de vega­des a por­ta­ria no dei­xen de ser coses del fut­bol, de les que pas­sen en les millors famílies. I encara que no ho sem­bli, avui es dis­puta un títol a l'estadi del Girona. Això de la copa o super­copa de Cata­lu­nya, o com es digui, està tan des­pres­ti­giat que si no s'omple Mon­ti­livi més d'un haurà d'arren­car a córrer. Entre altres coses, pot pas­sar que hi hagi més espec­ta­dors a l'estadi con­tem­plant un apas­si­o­nant Cor­nellà-Madrid, també de copa, però del Rei. Un des­as­tre que només es podria haver arre­glat si Rajoy o algun orga­nisme espa­nyol de fut­bol, o de cri­quet, tant se val, hagues­sin pre­sen­tat un recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat.