Anys de puny enlaire amb el lema springsteenià de “When they said ‘sit down' I stood up”, dies en què els entrenadors ens exhortaven a no festejar la nit a barraques per competir amb garanties en el partit del dissabte, i nosaltres, doctorands a treure rèdit de les mitges veritats, incineràvem la matinada a les palpentes i ens desplomàvem al llit havent perdut el calçat, amistats de cartró pedra i el costat ombrívol de la dignitat. L'endemà al matí, sota el sol falsari d'octubre, hi havia una bifurcació atzarosa que esbossaria la memòria de la nostra vida futbolística. Si el rival era de Girona, els dos equips ajustàvem el ritme a compàs de replay, no ens volíem fer mal perquè tampoc podíem, i abans que en Messi donés glamur a l'art del vòmit futbolístic, més d'un s'acostava a un fossar per sentir-se l'antagonista de la seva pròpia vida. El resultat acabava sent idèntic que en condicions òptimes i l'entrenador etzibava algun retret el·líptic mentre trobàvem en l'aigua tèbia de la dutxa uns segons de falsària pau interior. D'altra banda, si t'enfrontaves amb un equip de fora de la ciutat el partit esdevenia un homenatge al genocidi futbolístic. Miraves i et sorprenies de la incapacitat dels hunters professionals d'apreciar els atributs físics, tècnics i tàctics d'un grupuscle d'adolescents agraris d'uns masos de l'Empordà. Dit d'una altra manera i per ajudar a visualitzar aquesta panoràmica de feblesa moral, seria escaient reconstruir el posat monòton del Barça en la segona part del Bernabéu. No vull insinuar que la nit abans anessin a barraques i pugessin als toros mentre cantaven allò tan castís de “hemos venido a emborracharnos y el resultado nos da igual”. Déu me'n guard de fer una broma sobre el tema, no em vull arriscar a l'enèsim sermó autàrquic de l'Alves aniquilant los grandes enemigos del régimen. Ara, tampoc negaré que davant la impossibilitat del Madrid de gestionar un excedent de luxúria provocat per les facilitats blaugrana, alguns jugadors del Barça em van recordar aquell adolescent que arrossegava entre la polseguera d'un camp comarcal de terra, les despulles d'una ressaca de garrafó.