L'equilibri més complicat

Car­los Tévez és l'únic fut­bo­lista que ha acon­se­guit fer ombra a Messi des que Leo és el 10 de la selecció argen­tina. Pro­ta­go­nista d'una vida novel·lesca, la del nen que no crei­xia, la de l'emi­grant que torna a casa con­ver­tit en el nou Diego Mara­dona, resulta que molts argen­tins es veien més ben reflec­tits en la pell de Tévez.

A Messi se'l van tro­bar de la nit al dia. La història de Car­los Alberto Martínez, reba­te­jat en Tévez per decisió pròpia d'esbor­rar el seu cognom patern, la sap tot­hom al país, és pro­pera, real. L'Argen­tina ha cres­cut amb Tévez, un noi criat en l'adver­si­tat, en un dels bar­ris més pro­blemàtics de l'àrea metro­po­li­tana de Bue­nos Aires, abo­cat a un destí difícil enmig d'un ambi­ent de pobresa i cri­mi­na­li­tat, i res­ca­tat pel seu propi talent. Con­ver­tit en el 10 del Boca Juni­ors; esti­mat per una de les grans tor­ci­das bra­si­le­res, la del Corint­hi­ans; reco­ne­gut en la Pre­mier Lea­gue, i admi­rat avui a Itàlia. Però sem­pre amb aquell aroma de barri que tant enllu­erna el porteño, i que des de fa temps ha con­ver­tit El Apache en el “fut­bo­lista del poble”.

Amb Messi en plena eufòria fut­bolística a Bar­ce­lona, era Tévez qui més gene­rava en con­cep­tes de màrque­ting a l'Argen­tina. Men­tre Leo feia posar dem­peus esta­dis amb la samar­reta blau­grana, es diluïa, impo­tent, incapaç de plas­mar el mateix nivell amb la samar­reta albi­ce­leste. I allà estava Tévez per que­dar-se amb els elo­gis. I així, ten­sant la corda, es va gene­rar una com­petència gens pro­duc­tiva ni per a un ni per a l'altre. Messi asse­gura que mai ha tin­gut cap pro­blema amb Tévez. El Apache diu que tot està per­fecte amb El Enano, però a la gespa mai es van com­pe­ne­trar com es podria ima­gi­nar i quasi sense una expli­cació veri­ta­ble­ment creïble, la dis­jun­tiva Messi-Tévez va arri­bar a un car­rer sense sor­tida: o un o l'altre. Ale­jan­dro Sabe­lla s'irri­tava pro­fun­da­ment quan li pre­gun­ta­ven pel davan­ter de la Juve. Com pot ser que no vagi al mun­dial amb la tem­po­rada que ha fet? Un mis­teri.

“Quan em vaig reu­nir amb l'AFA vaig pre­gun­tar si hi havia algun fut­bo­lista a qui no pogués con­vo­car i em van dir que no. Punt final”, asse­gura ara el nou selec­ci­o­na­dor argentí, Gerardo Mar­tino, que ha con­vo­cat Tévez després de tres anys d'absència, amb la qual cosa assu­meix un risc que molts han con­si­de­rat inas­su­mi­ble i accepta un repte que per algun motiu els seus pre­de­ces­sors van deci­dir des­car­tar. Tévez ha tor­nat per que­dar-se, després d'un mun­dial que ha soli­di­fi­cat la relació entre els argen­tins i Messi. El favo­rit dels afi­ci­o­nats i el millor juga­dor del pla­neta tor­nen a coin­ci­dir en un ves­ti­dor, i la selecció argen­tina reprèn un diàleg fut­bolístic que fa temps que tenia apar­cat. És pos­si­ble la comunió entre dos fut­bo­lis­tes que recla­men tant pro­ta­go­nisme al ter­reny de joc? Mar­tino afirma que sí. Com? La seva Argen­tina can­viarà el 4-3-1-2 de Sabe­lla pel 4-3-3. Messi passa a jugar a la dreta, una posició que fa temps que va aban­do­nar per gua­nyar pro­ta­go­nisme pel mig, amb lli­ber­tat. Des­plaçar Leo d'entrada sem­bla una teme­ri­tat, si bé Tata asse­gura que n'ha par­lat amb l'astre blau­grana i que compta amb el seu beneplàcit. Tévez torna per jugar al mig, com­pe­tint per una única plaça en l'onze amb Agüero i Higuaín, remo­vent nova­ment les entra­nyes d'un equip que no era bri­llant, però que havia tro­bat esta­bi­li­tat. “De l'era Sabe­lla des­taco l'har­mo­nia que es per­ce­bia en el grup”, asse­gura Mar­tino, que desa­te­nent totes les lle­gen­des urba­nes que acom­pa­nyen el binomi Tévez-Messi, inten­tarà tro­bar la comunió entre dos fut­bo­lis­tes que només ente­nen el fut­bol des d'un rol pro­ta­go­nista.