Ja fa temps que els projectes mastodòntics esportius de València van passar a la història. El llegat encara és ben visible amb les empastifades obres del nou Mestalla, al bell mig de la ciutat, el desèrtic port de la copa Amèrica o els inutilitzats equipaments de l'anomenat València Street Circuit de la fórmula 1. En el seu dia, aquest diari ja va publicar diversos articles sobre el despropòsit d'alguna d'aquestes iniciatives. Avui, però, no em volia referir a aquests projectes fallits, sinó a dues proves de la capital del Túria que marxen amb molt bon rumb i que han entrat en clara competència amb altres competicions que s'organitzen al Principat. Es tracta de la mitja marató i la marató de València, que, a hores d'ara, ja es poden vantar de ser les més ràpides del territori estatal gràcies als 2h07:14 de Felix Kipkemoi (2013) i el més recent 58:48 del també kenyà Abraham Cheroben (2014), aconseguit el 19 d'octubre passat. Aquest registre, a més, suposa la millor marca mundial de l'any i la sisena de tots els temps. En tots dos casos, les marques aconseguides a València van esborrar de les llistes els millors registres acreditats a Barcelona a càrrec de Jackson Kotut (2h07:30 el 2010) i a Granollers amb el malaguanyat Samuel Wanjiru com a protagonista (59:26 el 2008).

Lluny encara de les xifres de la capital catalana, que el 2012 va quedar al llindar dels 20.000 inscrits, l'evolució de la participació en la marató de València ha estat similar: dels 3.500 que hi havia el 2010, es va passar als 6.200 el 2011, 9.300 el 2012 i 11.300 el 2013. Les projeccions per a aquest 2014 –la prova es disputa el 16 de novembre– és que es podrien superar els 13.000 inscrits. També com a Barcelona, el punt d'inflexió de la cursa valenciana es produeix quan l'Ajuntament s'hi involucra com a coorganitzador a partir del 2010, de bracet amb la Sociedad Deportiva Correcaminos. De totes maneres, el creixement espectacular de la prova no s'entendria sense la figura de Paco Borao, màxim dirigent de Correcaminos i que el mes de juny va ser reelegit president –ho era des del 2010 i allargarà el mandat fins al 2018– de l'AIMS. Aquest organisme internacional agrupa les 370 curses de llarga distància de referència en el món, de les quals el 80% són maratons. Amb aquest càrrec, és obvi que Borao conegui millor que ningú els secrets de les grans cites internacionals i els mecanismes per continuar creixent. El guru de les maratons mundials afirma que la clau de l'èxit té tres potes: el cens, l'organització i la marca. I en aquest últim aspecte considera que València, per clima, planimetria i les condicions monumentals pot somiar en les màximes cotes. En aquest sentit, té clar que el model a seguir és el de Berlín. L'estratègia de la capital alemanya és focalitzar tots els seus esforços perquè un reduït grup d'atletes d'elit tingui totes les facilitats per batre el rècord del món. L'altre plantejament és el de Londres, que intenta contractar els millors corredors d'elit amb el seu pressupost, al voltant d'uns quatre milions, i que organitza com un mundial, en què cadascú va a la seva. És evident, però, que Berlín, Londres, com també Chicago, Boston, París i especialment Nova York, que es disputa demà, juguen una altra lliga, sobretot pel que fa a participació. De moment, Borao s'ha proposat prendre el lideratge estatal a Barcelona, segons el rànquing que elabora la Federació Espanyola d'Atletisme i que té en compte diversos paràmetres, com el nivell dels atletes locals i internacionals, el valor de les marques, el nombre de participants i l'antiguitat i capacitat organitzativa. En tot cas, benvinguda competència. Per cert, la marató de Barcelona es disputa el 15 de març, i a hores d'ara ja té 5.000 inscrits.