Dilluns d'aquesta set­mana, el mateix dia que a la pàgina 28 d'El Punt Avui els docents i el Cen­tre Uni­ver­si­tari de Soci­o­lingüística i Comu­ni­cació de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona denun­ci­a­ven el retrocés de l'ús del català a les aules de secundària, a El matí de Cata­lu­nya Ràdio, la Mònica Ter­ri­bas reia les gràcies de Marc Márquez en la roda de premsa de Tito Rabat a Malàisia.

En una seqüència audi­tiva pre­sen­tada com a simpàtica, el campió del món de Moto GP dema­nava al de Moto 2: “Ara que ets campió del món, estàs en un altre nivell o encara podem seguir entre­nant-nos junts? Perquè pot­ser estàs en un altre nivell i ja no vols par­lar amb mi”, deia el pilot de Cer­vera al seu amic d'Ale­lla, refe­rint-se al cir­cuit de terra que com­par­tei­xen a Rufea, a la vora del Segre, a tocar de Lleida.

La gràcia, però, de la broma, no radica pas en la pre­gunta, sinó en el seu efecte; perquè riure-la en un pro­grama radiofònic de màxima audiència en con­sa­gra la diglòssia. És com si, posem pel cas, el brui­xot de la tribu donés als feli­gre­sos el men­jar con­ta­mi­nat que el metge malda per fora­gi­tar dels hàbits ali­men­ta­ris de l'epidèmia.

Qual­se­vol que volti pel món més enllà de la clova dels hotels o dels vehi­cles sap com n'és de difícil can­viar de llen­gua quan una relació s'embasta amb un altre idi­oma. Els viat­gers ho fan, perquè són poli­glo­tes i els lli­gams ini­ci­als són febles i la llen­gua d'ús no ha estat materna; perquè, si no, l'arti­fi­ci­o­si­tat eleva la relació a la cate­go­ria d'anècdota.

És que Marc Márquez i Tito Rabat no són amics? Es diu que sí, que s'apre­cien força. Cal enten­dre, doncs, que l'inter­canvi en anglès de flo­re­tes per­so­nals dels dos cam­pi­ons del món en aque­lla roda de premsa va res­pon­dre a una estratègia arti­fi­ci­osa, aque­lla que con­si­dera que la pròpia llen­gua no ser­veix per sor­tir de l'hort.

I si no és per riure, escam­par el pres­tigi de la diglòssia no fa cap gràcia.