La sentència exculpatòria per a l'expresident Laporta i 16 exdirectius més de la seva etapa al capdavant del FC Barcelona en la demanda per l'acció de responsabilitat civil és, al meu entendre, l'exponent definitiu del fracàs del projecte Rosell. Aquell esplendorós president del Barça que va aconseguir els millors resultats electorals que mai ha obtingut un mandatari blaugrana. Aquell soci 12.556 que va treballar durant anys incansablement per convèncer una gran part del barcelonisme que ell tenia un bon projecte i que el va batejar amb el lema Tots som Barça. El projecte Rosell per al Barça s'ha convertit en un gran fiasco que ha enderrocat no només el mateix Rosell, sinó també la il·lusió de molts barcelonistes que creien en la seva potencialitat. I ho dic amb recança, perquè hauria estat millor sens dubte que les coses haguessin anat d'una altra manera. Però la realitat és ferma i tossuda.

Luis Enrique era el gran talismà que s'ha trobat per mirar de conjurar les forces necessàries per tirar endavant. És com una mena de gran sessió d'espiritisme futbolístic intentant convocar l'ànima en pena d'aquell Barça que va ser immens. Però la derrota d'ahir contra el Celta al Camp Nou va ser tota una pel·lícula de terror en plena diada de Tots Sants després que el barcelonisme ja dormia amb un ull obert, amb els desastres del clàssic al Bernabéu i de la visita al PSG a la retina. Encara més veient la piconadora en què a poc a poc s'ha anat convertint l'equip d'Ancelotti aquesta temporada, que ja és líder.

El soci 12.556 va fer una feixuga tasca de coneixement del barcelonisme i va presentar un bon projecte. La gran incògnita per a la història serà entendre per què es va dilapidar amb la mateixa rapidesa que Messi és capaç de driblar els rivals. Suposo que entrem en l'insospitat terreny de les obsessions. Crec que a Sandro Rosell no se'l va respectar des de potents sectors d'això que es coneix com a entorn. No es va acceptar la legitimitat per executar un projecte que tenia tot l'aval d'una massa social que no va votar pas qui encarnava la continuïtat del laportisme. Però va ser un gran error no centrar-se a implementar les idees pròpies i voler construir el projecte sobre la desfeta de l'anterior. Maoisme en estat pur. Maoisme rosellista?

L'acció de responsabilitat ha estat la punta de llança en tot aquest error. I ara, el successor recau en l'error. Josep Maria Bartomeu, a qui alguns li retreuen la legitimitat de la presidència quan aquesta té la mateixa justificació estatutària que quedar-se en el càrrec després de perdre una moció de censura, pretén tirar endavant amb les ruïnes del que va ser un bon projecte malbaratat. Al capdavant d'una junta en què s'intueixen uns preocupants fenòmens de descomposició. I em comptes d'aprofitar la sentència per fer un pas cap el futur, ha decidit mantenir-se ancorat durant un temps més al passat. Tothom sap que tirant la pilota endavant sense control pot provocar un contraatac perillós. Veurem si la sentència definitiva no serà això, sentència definitiva, però del que va ser un projecte engrescador del soci 12.556.