El futur del present
Dani Ndi, un camerunès de 19 anys amb una història embolicada que el va dur a Gijón, va debutar com a titular a segona A dissabte passat, al Miniestadi. Vuit dies abans, el jugador africà havia tingut els seus primers minuts. Ndi és l'última aposta d'Abelardo Fernández, que està fent competitiu un equip que arrencava la temporada amb els dubtes justificats de ser l'únic club del futbol professional que no havia pogut fer ni un fitxatge. Ara, superades onze jornades en una categoria tan exigent com la segona A, l'Sporting és l'únic equip que no ha perdut ni un sol partit. En zona de play-off d'ascens, els asturians estan oferint un molt bon rendiment amb un conjunt carregat de joventut. Amb jugadors de futur que tenen la gran oportunitat de mostrar la seva projecció a partir de circumstàncies del present.
Fa un mes i mig, visitava El Molinón per veure l'Sporting-Girona. L'afició, que la majoria de clubs de segona A i uns quants de primera envejarien, va dedicar uns quants càntics, eixordadors, a criticar amb duresa la gestió del propietari i el director general. Curiosament, els crits de “directiva, dimissió!” es van reproduir amb la intensitat més alta just després de celebrar l'1-0. Com si volguessin demostrar que una cosa és la satisfacció per l'èxit de l'equip i l'altra, la ira per la gestió de l'entitat, castigada per la LFP sense poder fer cap fitxatge a l'estiu, i això que van traspassar Scepovic. La comunió de la graderia amb l'equip és màxima. Han perdut alguns referents, però el planter de Mareo treu el cap com mai, i això és per força un orgull, encara que en l'origen hi hagi un càstig. Aquell dia, escrivia que no és el mateix tenir Scepovic i Lekic (35 gols entre tots dos el curs passat) que jugar amb Guerrero i Pablo Pérez. Potser sí que Abelardo hauria agraït un mínim marge al mercat per cobrir alguna mancança, però el cas és que l'equip ha marcat quinze gols –un menys que el líder– i és el conjunt menys golejat de segona A. I no para de posar a l'aparador jugadors que s'estan guanyant el respecte dels més veterans i també dels rivals. Guerrero, a qui l'any passat buscaven una sortida, ho ha jugat gairebé tot. Pablo Pérez, de 21 anys, va ser la primera gran aparició de la temporada, ha marcat tres gols i també juga amb regularitat. I Ndi és ja el cinquè jugador del planter que treu el cap aquesta temporada al primer equip, perquè s'hi ha d'afegir també Jony (23 anys), Rachid (21) i Carlos Castro (19). I a la copa, van debutar Álvaro Bustos (19) i Álex Serrano (19). Amb una mica de sort, si les coses els continuen funcionant, alguns d'aquests joves hauran fet un pas endavant innegable, i de manera accelerada.
En aquell Sporting-Girona, tornava a destacar Pere Pons, un migcampista de 21 anys que precisament havia debutat feia dos anys a El Molinón, en un partit de copa. Cada dia més consolidat, el gironí acapara elogis de tothom. Va anar acumulant minuts durant la pretemporada aprofitant que es demorava l'arribada de fitxatges que li fessin competència, i ara no hi ha qui el mogui del mig del camp. Circumstàncies ben aprofitades. Com molts jugadors de l'Sporting. Com molts altres joves capaços de guanyar-se la confiança i demostrar que tenen el nivell òptim per competir, però que necessiten que els obrin la porta. Algú, o alguna cosa. Ni que siguin circumstàncies imprevistes.