Setmana trista
Dies tristos per al Barça els que han anat des del dissabte 25 d'octubre fins al dissabte 1 de novembre. Al camp, a la llotja i per a l'entorn. El Barça ha perdut un dels seus grans futbolistes, Gustau Biosca, als 86 anys. Llei de vida. I l'equip de Luis Enrique no ha funcionat com calia. El Barça va arribar al Bernabéu amb quatre punts d'avantatge respecte al Real Madrid i dos partits després, 180 minuts després, n'està dos punts per sota. Molts culers tenen enveja dels blancs els últims dies. Jo, també. I no per haver remuntat els sis punts i passar a liderar la lliga, que també. Enveja, sobretot, perquè el Real Madrid cada vegada s'assembla més al Barça de què tant hem gaudit i que tot el món ha admirat. El Barça de Johan Cruyff, el de Pep Guardiola. Aquells equips que ho van guanyar tot a través de la possessió, del joc de posició, dels extrems... Ara és el Real Madrid de Carlo Ancelotti el que busca més el toc i el que es va atrevir fins i tot a marejar els jugadors del Barça durant uns minuts en l'últim clàssic. Amb Modric, Kroos, James, Isco... molts futbolistes que encaixen en la filosofia Barça i que s'haurien pogut vestir de blaugrana. El Real Madrid guanya, goleja i el seu joc agrada. Ja no es pot dir que espera i busca la velocitat dels seus davanters al contraatac. El Barça, en canvi, sembla que anirà més cap al joc directe i que el trident estel·lar que formen Luis Suárez, Messi i Neymar resolgui la situació partit a partit. Ja no s'ataca amb extrems, són els laterals els encarregats d'arribar a la línia de fons i la participació dels migcampistes és cada dia menor. Sembla que aquesta és l'aposta de Luis Enrique. De cert risc, perquè molts dels migcampistes que té el Barça no estan acostumats a veure passar la pilota com una bala pel seu costat ni tenen el físic necessari per jugar partits d'anada i tornada. De risc, perquè pots no controlar mai els partits, com ha passat diverses vegades aquesta temporada. I dic sembla perquè no se sap si el tècnic ho té encara clar, segons els dos últims partits. A Madrid, Luis Enrique va apostar per la possessió, amb Xavi i Iniesta, i dissabte passat contra el Celta, per un joc més directe, amb Rakitic i Rafinha. Estaria bé que hi hagués una aposta definitiva perquè alguns jugadors comencen a parar bojos amb tants canvis. I ja ho comenten obertament. Fins i tot alguns, com Messi, sembla que van a menys a mesura que va avançant el curs. Possiblement per la falta de solucions en els últims partits. Si s'ha de canviar l'estil es fa i punt. Serà una aposta i cal veure què passa. No serà el joc que agrada a una part molt gran de l'afició del Barça, però serà l'aposta de l'entrenador.
Després seran els resultats els que manaran. Perquè els resultats tornen a ser molt importants per al club, ja que ara és l'equip el que de nou sustenta la llotja, a mesura que la directiva va perdent judicis i que no aconsegueix la reclamada pau social per les decisions poc comprensibles que ha pres en aquesta trista setmana.