Estem exactament allà mateix que la setmana passada. La situació no ha variat ni un mil·límetre. Costa fer gols jugui o no jugui Sergio García. En el partit contra l'Elx hi va haver alguna fase de bon joc, però sempre amb la sensació que seria molt difícil guanyar. I es va perdre! Ho sento molt, però el partit de diumenge em va confirmar la lògica que una temporada més l'Espanyol forma part del grup dels clubs que són a primera divisió per acabar d'omplir. I no ho dic en sentit negatiu ni amb menyspreu, no. Simplement les coses són com són i només el conformisme (per gros que sigui!) és l'única manera que queda per poder acabar la temporada sense gaires angúnies. Però el que més em va preocupar de diumenge no és el resultat sinó la manera com van arribar els gols del contrari, sobretot el primer. Per les imatges queda clar que Kiko Casilla fa una mala sortida, horrorosa, de porter inexpert. Però considero que és un error massa clamorós per no intentar trobar-hi alguna explicació mínimament coherent. I probablement una de les claus la trobaríem en el segon gol, en què els davanters contraris no han de superar cap resistència defensiva per marcar. Els gest dels braços en posició d'impotència (oberts i mirant cap avall) del porter de l'Espanyol intentant dir que l'havien deixat sol ho deixa ben clar. Kiko no esbronca directament cap dels seus companys. S'aguanta de fer-ho, segurament perquè encara té ben present la jugada del primer gol. Evidentment, totes les cròniques i comentaris culpen el porter, però ben mirat i examinat, la defensa també hi té una part important de responsabilitat. Com pot ser que el jugador de l'Elx pogués rematar de cap amb tanta tranquil·litat, sense que ningú el molestés? Manca de concentració? Poca comunicació entre els jugadors? No passa res. Diumenge, toca guanyar el Vila-real. Això sí, després d'haver anat a votar!