Quan parla davant l'auditori té l'aparença de lord anglès: ulleres rodones i barba força canosa ben afaitada; vestit d'home de llana gris, per sobre d'una armilla ben ajustada; corbata fosca, espurnejant, com a toc de distinció. El vaig conèixer, però, en altres circumstàncies, en un entorn més mundà: barret d'ales, gavardina fins als genolls i bufanda enrotllada al coll sense simetria. Poliglot, tant per demanar un Bordeus en francès, fer broma en castellà o tornar al seu anglès matern, amb accent irlandès, per parlar de futbol.

“Marxo abans, fa més de quinze dies que no vaig a Old Trafford”, m'explica abans de començar a esmorzar. Anècdota d'un break en el marc d'un seminari internacional d'història i comunicació, a la Universitat de Lilla 3 i amb motiu del centenari de la Gran Guerra (1914-2014). Però, el cert és que l'amic Bernard McGuirk, professor de la Universitat de Nottingham, fa bo allò de Bill Shankly, mític entrenador del Liverpool: “Per mi, el futbol és més important que la vida o la mort.” O, el que escrivia Manuel Vázquez Montalbán: “El futbol és una religió a la recerca d'un déu.” “Menys per a nosaltres, els argentins”, em puntualitzava, trapella, la professora Lucrecia Escudero, semiòloga i amfitriona de la trobada.

Tot i que alguns també l'han considerat “l'opi del poble” en la postmodernitat, el futbol obre les portes a la socialització. El futbol és cultura, perquè tal com explica l'holandès Geert Hofstede en relació amb els fenòmens culturals, també l'esport crea rituals, valors, mites i herois. Herois caiguts en desgràcia, per exemple, com “la davantera argentina del mundial passat”, em deia el fill de la professora Escudero, Manolo, que des de Noruega no es perd ni un partit de Leo Messi. Valors com els de la “pau, solidaritat, competitivitat...” que l'auditori que m'escoltava atribuïa sense pensar-s'ho al FC Barcelona. La sort del club és que, tot i el mal que podria haver fet associar la marca Barça a la de Qatar, l'storytelling que ha generat la història del club (i la coneguda i ben mediatitzada relació amb Unicef) encara és prou fort per no desprestigiar la marca. De moment, aquesta és la gran força social del Barça, el que el legitima com a fenomen de primera magnitud mundial. Ara mateix, per sobre l'admirat Manchester United de l'amic anglès.