De veritat penseu que avui parlaré d'esports? Avui,
9 de novembre del 2014? Ja ho sé que L'Esportiu és un diari d'esports. I jo, disciplinadament hi escric cada dissabte, ni que siga tangencialment, sobre el tema. Ho faig amb gust, ho reconec. Mai en la meua vida havia pogut fer periodisme d'esports i confesse que és més divertit del que em semblava. Normalment, el dissabte al matí em dedique a cercar de quin tema puc parlar, quina anècdota pot donar peu a algun text que interesse als lectors.

Però avui no puc, simplement m'és impossible del tot. És 9 de novembre del 2014 i tots tenim feina, hem d'alçar-nos, vestir-nos i acostar-nos a votar. I si pel camí trobem amics, coneguts o saludats els hem de preguntar si ja han anat a votar i animar-los perquè ho facen. Animar-los perquè vagen a votar sí i sí i a obrir amb aquesta votació prohibida però lliure el període final del nostre procés d'independència.

No puc, per tant, parlar avui d'esports. No puc parlar-los avui de cap esport. És clar que ahir vaig veure el partit de futbol que el Barça va jugar a Almeria i que vaig estar pendent d'altres retransmissions. Per passar els nervis. Fins i tot vaig veure una mica de bàsquet. Però les pessigolles no em vénen de cap jugada, ni de cap gol, de cap cistella. Avui, mentre escric això, tinc la panxa plena de papallones, però són papallones polítiques, papallones de gent.

Avui serà un dia gran per a aquest país. Un dels dies que caldrà guardar a la memòria des del matí fins a la nit. Tot canvia i tots canviem. Siguen quins siguen els nostres colors, periodístics, polítics, esportius, tant hi fa ara, avui hem d'estar radicalment junts. Tots juguem el mateix partit i tots hem de fer entrar la papereta en aquesta porteria que d'alguna manera és l'urna. Ara és l'hora. Ara és la nostra hora.