‘Tiqui-taca', ‘moc-moc' o ‘xop-xop'
en què lapidàvem
la moral dels madridistes
Aquests dies barrejats de salubritat política i insipidesa futbolística, hem decidit mitjançant un pacte segellat amb la solemnitat dels silencis, apartar l'actualitat del Barça de les tertúlies matinals de tabac negre amb cafè aigualit. Llunyanes són les jornades en què lapidàvem la moral dels madridistes que esmorzaven amb el gest restret, i per això, ens limitem a analitzar l'excitació sobiranista conscient de la isolació pública pels culers afiliats a la negativa de les gavines genoveses. De tota manera, sabedors de la redundància esgotadora dels pamflets d'una Catalunya insubmisa que es rebel·la per un nou demà perquè ara és l'hora i bla, bla, bla, posem sobre la taula temes que teníem aparcats per les darreres campanyes triomfants d'un Barça somiat com etern fins als segles del segles, amén. En primer lloc, hi ha el filonecròleg, dit d'aquell que a falta d'orgies blaugrana revisa les esqueles de la seva generació i etziba algun aforisme escèptic com “avui hi ets i demà, qui ho sap”, o menteix simulant que li rellisca el diner amb un falsari “et preocupes de ximpleries i no t'adones del que és important”. Fugint nord enllà de l'existencialisme burgès del company, em giro i esguardo amb fatiga el plany del doctor de la ment, un ésser especialista a radiografiar el vessant fosc de notícies positives, els “on anirem a parar” i “cada dia estem pitjor” van acompanyats d'un abisme fictici que ens aboca a un femer de misèria moral. No puc més. Faig un assaig bord d'escapolir-me entre portades de premsa groga, però fracasso. Quan contorno el meu cos per la porta amb un esbufec d'assossec arriba el company inquisitiu que demana la meva opinió sobre temàtiques irrellevants, no hi ha dubte, cerca un interlocutor a qui esbudellar amb arguments de contraportada. L'evito amb una excusa de mal pagador mentre deixo anar arran de terra una pregària amb què demano que el Barça torni a guanyar amb el tiqui-taca, el moc-moc o el xop-xop, però que rebenti de nou els rivals perquè els companys parlin de futbol i mantinguin els deliris de grandesa entre els llençols del seu llit matrimonial.