Tots tenim a la memòria aque­lla ino­bli­da­ble final de la copa del món de rugbi del 1995, orga­nit­zada i gua­nyada per una Sud-àfrica que començava a sor­tir del drama de la segre­gació racial. Un epi­sodi de la història magnífica­ment capi­ta­lit­zat per Nel­son Man­dela per començar a bas­tir una iden­ti­tat comuna entre els sud-afri­cans, immor­ta­lit­zat per la ploma bri­llant de John Car­lin i por­tat als cine­mes de la mà de Clint Eastwood.

Han pas­sat gai­rebé 20 anys, i malau­ra­da­ment el més calent és a l'aigüera. La selecció sud-afri­cana de rugbi, els Spring­boks, sem­pre havia estat vista com l'equip dels blancs, i menys­pre­ada o igno­rada –quan no odi­ada– per la població negra. Aquell 1995 en què el capità Fran­cois Pie­naar va convèncer els seus com­panys d'apren­dre's les parts del Nkosi Sike­lel' iAfrika afe­gi­des a l'himne naci­o­nal, només un juga­dor negre inte­grava el com­bi­nat sud-africà, però l'èpica d'aque­lla final i les cele­bra­ci­ons de blancs i negres per igual van omplir d'espe­rança la família del rugbi d'arreu del món: l'esport de la pilota ova­lada ser­vi­ria d'eina d'inte­gració i recon­ci­li­ació. Les coses no han sor­tit com s'espe­rava, però. Dotze anys després de la pri­mera copa del món, Sud-àfrica va gua­nyar la segona, a França, el 2007. Els juga­dors negres van pas­sar d'un a dos. Poca millora en una dècada. Aquest dis­sabte els Spring­boks van vèncer Angla­terra a Twicken­ham en un par­tit amistós. Els juga­dors negres eren tres. Vint anys després, el rugbi sud-africà encara ha de gua­nyar-se la població negra. La com­pa­ració és demo­li­dora. La selecció anglesa té un 27% de juga­dors negres, tot i que la població negra d'Angla­terra és només del 15%. Els blancs a Sud-àfrica són menys del 10% del total d'habi­tants. Cons­ci­ents del pro­blema, els direc­tius de la fede­ració de rugbi del país han creat un pla de trans­for­mació estratègica que pre­veu que abans del 2020 el 50% dels juga­dors de les selec­ci­ons naci­o­nals siguin “no blancs”. El pro­grama pre­veu també aug­men­tar en 100.000 les esco­les primàries on es prac­tica l'esport. Trac­tant-se de rugbi, no en tinc cap dubte: se'n sor­ti­ran.