Amb el Mallorca-Alcorcón a la pan­ta­lla de l'ordi­na­dor men­tre seguíem per tele­visió el Leganés-Girona, era des­viar l'atenció cap al par­tit de Palma i veure el joc atu­rat. O una pica­ba­ra­lla, o un juga­dor estès a terra, o la repe­tició d'una engan­xada. Un no parar. Sense la tensió pròpia de final de lliga, sense l'ansi­e­tat típica d'una mala dinàmica –el Mallorca enca­de­nava cinc victòries i l'Alcorcón era a mitja taula–, va sob­tar veure un par­tit tan embo­li­cat. I la dis­cussió va tras­pas­sar el camp. A la sala de premsa, Kar­pin va agrair que Marco Asen­sio no hagués pogut jugar “perquè hau­ria hagut de sor­tir en lli­tera”. José Bor­dalás es va indig­nar: “Estic fart que ens acu­sin de ser un equip vio­lent, agres­siu, res més lluny de la rea­li­tat. Som un equip noble i humil, però ens estan matant perquè en cada par­tit ens dei­xen en infe­ri­o­ri­tat.”

Bor­dalás es queixa de l'eti­queta que han posat al seu equip. Kar­pin no és el pri­mer que en parla. En l'ante­rior visita, a Vitòria, el tècnic de l'Alavés, tot i no posar-ho d'excusa, va dir: “Ha estat un par­tit duríssim, amb un nivell de violència alt. El rival plan­teja les coses que plan­teja com les plan­teja.” D'aquí deu venir part de l'enra­bi­ada de Bor­dalás, que no entén que els rivals els tit­llin de massa agres­sius. No sem­bla només qüestió dels que s'hi enfron­ten, sinó també dels que ho jut­gen. Perquè les estadísti­ques de tar­ge­tes són prou clares. L'Alcorcón encapçala la llista d'equips amb més gro­gues (60 en 13 jor­na­des, una mit­jana de 4,6 per par­tit). Té un juga­dor amb nou tar­ge­tes, dos més que han tan­cat el pri­mer cicle d'amo­nes­ta­ci­ons, i dos que estan amenaçats de fer-ho. A Palma, dos dels seus fut­bo­lis­tes van ser expul­sats. I Kar­pin encara n'hau­ria vol­gut més: “Sabem com juga l'Alcorcón. La pena ha estat que l'àrbi­tre no ensenyés més tar­ge­tes en la pri­mera part.”

D'eti­que­tes, sem­pre n'hi ha, i de vega­des amb un punt d'injustícia o no prou meres­cu­des. Però em fa l'efecte que, entre els que fa temps que veiem equips de Bor­dalás, som uns quants els que coin­ci­diríem a dir que l'ala­cantí té en l'agres­si­vi­tat una de les armes prin­ci­pals dels grups que ha fet fun­ci­o­nar. Ho va fer amb diver­sos equips a segona B (campió amb l'Ala­cant i amb l'Alcoià), ho va accen­tuar a segona A amb l'Elx (a punt de pujar a pri­mera divisió), i en una pri­mera etapa a Alcorcón també el va dur fins a les eli­mi­natòries d'ascens. El currículum és prou des­ta­cat, sens dubte, però això no impe­deix que l'estil que ha impreg­nat als seus equips hagi tret de polle­guera més d'un rival i hagi gene­rat anti­pa­tia. I s'entén. De pre­ju­di­cis, tots en tenim. I jo en reco­nec vers aquest entre­na­dor des que, el febrer del 2008, en una roda de premsa poste­rior a un Gra­me­net-Alcoià i en plena cam­pa­nya per les elec­ci­ons espa­nyo­les, va dir: “És com la política que tenim aquí, que els delinqüents són al car­rer i les per­so­nes hon­ra­des i que tre­ba­llen en sur­ten per­ju­di­ca­des. És la política de l'actual pre­si­dent del govern [Zapa­tero], i encara hi ha inge­nus que pen­sen votar-lo. Tinc molt clar a qui votaré i hau­rien de pen­sar-ho la majo­ria d'espa­nyols.” Què volen que els digui. Des d'aquell dia, mai més m'ha pas­sat per alt el seu posat i el seu dis­curs. Dilluns, Bor­dalás escri­via una carta oberta al diari Marca ins­tant els entre­na­dors i la gent de fut­bol a res­pec­tar el joc net. “No podem ni hem d'uti­lit­zar parau­les anti­es­por­ti­ves, perquè això és inci­tar la violència”, deia. Alguns ho devien tro­bar magnífic. A mi em va sem­blar més aviat hipòcrita, però deuen ser els pre­ju­di­cis.