L'ingrés a la presó de Josep Lluís Núñez és una mala notícia per al Barça. Una altra. Les reaccions posteriors a l'anunciat empresonament de qui va ser president del club durant 22 anys han anat tenyint de grisos el que hauria de ser blanc o negre. Si vostè, amable lector, defrauda Hisenda i suborna els inspectors per estalviar-se impostos serà tractat com un delinqüent i no hi haurà pietat. Si pretenem que la llei sigui igual per a tots, també ho hauria de ser per a Núñez. Ara bé, molts creuen en la seva innocència, que ell sempre ha mantingut; algunes versions assenyalen que la xarxa mafiosa d'inspectors l'extorquia i ell només va evitar mals majors; també hi ha gent que pensa que fer-lo entrar a la presó als 83 anys i després de vint anys de calvari judicial és excessiu. Tot és defensable i opinable, fins i tot que per construir un país més just, honest i ètic cal marcar unes línies vermelles i ser conseqüents.

Un altre front és l'onada de peticions perquè es retiri el seu nom del museu del Barça. No és un tema nou. Amb Núñez o amb la samarreta d'Urdangarin, després de la seva inculpació per frau en el cas Noos. La meva impressió és que la samarreta del jugador penja del sostre del Palau no per lluir personatge, ni fer-ne publicitat, sinó en homenatge a ell i a la gent pel que el jugador va fer i donar al Palau. Oscar Pistorius va fer història per haver estat el primer atleta paralímpic que competia en uns Jocs Olímpics (2012), per la seva millor marca (45.07s) en els 400 m i pels rècords mundials de 100, 200 i 400 m per a disminuïts. Això no canviarà perquè hagi estat condemnat per homicidi. Són coses diferents. De la mateixa manera, el llegat del Josep Lluís Núñez president del Barça no desapareix ni perd valor perquè hagi delinquit amb la seva constructora. I tampoc li haurien de treure el nom del museu per aquest motiu. En tot cas l'hi haurien de treure perquè no té cap sentit que hi sigui, en vida, amb polèmica i no per decisió dels socis, sinó per la voluntat intransferible de l'expresident Gaspart.