No entenc aquesta darrera mania d'implicar l'Espanyol en la compravenda de partits. No hi sé veure ni la utilitat, ni l'oportunitat, ni la finalitat. Fer bullir l'olla? Que un futbolista com Futre, que va protagonitzar no pas pocs estira-i-arronsa amb Gil i Gil, aleshores president de l'Atlético de Madrid, vingui ara i ens expliqui tot això de deixar-se guanyar en un partit de fa una pila d'anys és, com a mínim, surrealista. I ho és perquè si ens fixem bé en els actors principals i secundaris de tota aquesta pel·lícula és per fer-nos un fart de riure, o de plorar. Independentment del que hagués passat de veritat entre vestidors en aquell darrer partit de la lliga 1990/91, és un fet, una realitat, que això de vendre o comprar partits és tan vell com el mateix futbol. La lògica dels diners, els interessos i els intercanvis de favor! Però no deixa de tenir gràcia que precisament qui hagi de sortir a desmentir les manifestacions de Futre sigui Juli Pardo, l'ínclit president de l'Espanyol que va haver de sortir del club per la porta del darrere. Quin mal record! O també en té, i molta, que en aquella victòria per 3-1 a Sarrià hi contribuís marcant dos gols el davanter centre Xavi Escaig. Aquell jugador que va acabar anant al Barça de Cruyff juntament amb Korneiev, Hagi i Prosinecki... i que va acabar com va acabar...

I divendres, l'Athletic de Bilbao. Sí, sí, divendres. No sé com s'ho fan ni què ho fa, però l'Espanyol és dels equips que més cops juga fora d'hores. Serà un partit complicat, perquè els bilbaïns, després de quedar eliminats del seu periple europeu, han començat a aixecar el vol i encadenen tres partits sense perdre. Està demostrat que per als clubs amb pressupostos ajustats, com l'Espanyol, això d'anar a Europa és una arma de doble tall. Per exemple, la final de Leverkusen, després d'una temporada brillant va acabar passant factura. I això que les competicions europees no eren tan llargues com ara!