“La clau de Messi és al seu cap. Només hi haurà davallada si s'avorreix o està trist. Esperem que el club sàpiga envoltar-lo bé.” Són paraules de Pep Guardiola del mes de desembre del 2009, dies abans que el Barça guanyés el mundial de clubs i culminés així l'any perfecte amb la consecució dels sis títols en joc. El de Santpedor sabia perfectament el que Messi necessita per mantenir el seu idil·li amb el Barça per sempre, idil·li que no s'ha de trencar, però que no passa el millor moment després de les inquietants declaracions que el crac argentí ha fet aquesta setmana al diari Olé, en què no assegurava que acabés la seva carrera a Europa al club blaugrana. Manifestacions, per cert, molt semblants a les que ja va fer mesos abans de millorar el seu contracte el curs passat. Respostes inquietants que han omplert de dubtes tothom. També la junta directiva, que va trucar amb celeritat al pare del jugador per saber si alguna cosa li passava al futbolista de Rosario. Jorge Messi els va tranquil·litzar, però sembla indubtable que pel cap del millor jugador de la història del futbol es mou alguna cosa. I no sembla que sigui qüestió de diners, com acostuma a passar històricament i repetidament amb altres cracs.

Messi és feliç amb una pilota i guanyant títols. Vol triomfs col·lectius que sap que el portaran a guanyar-ne altres d'individuals. Mai no en té prou. L'argentí, millor futbolista de la història, vol continuar sent el número u i sap que només ho serà si continua guanyant. Bona notícia per al club que el seu crac no hagi decidit dimitir tot i haver-ho guanyat ja tot. Que vulgui continuar guanyant títols amb el Barça. Les exigències de Messi són bones per al club. Vol un gran equip per continuar guanyant. Així li va dir el seu pare a Bartomeu abans de l'últim acord contractual i de marxar a jugar el mundial del Brasil. Va deixar anar el nom d'Agüero. No va poder ser, però va arribar Luis Suárez. A Messi li va agradar l'arribada de l'uruguaià, amb qui es porta bé fora del camp i amb qui s'entén a dins. Però no en té prou. Vol i necessita un equip campió, com el de Guardiola, fort en totes les línies. Missatge clar i inquietants paraules.

Messi vol continuar guanyant també perquè sap que d'aquesta manera sempre serà estimat per una afició complicada. L'argentí vol més protecció. No li agrada sentir-se qüestionat. No li van agradar algunes crítiques i xiulets del curs passat quan no es va guanyar res ni tampoc algun enfrontament que va tenir un dels seus germans amb alguns aficionats després de l'últim partit de lliga contra l'Atlético de Madrid, en què es va perdre la lliga. Ronaldinho va ser un referent per a Messi, i l'argentí té sempre molt present com va acabar i com va marxar el brasiler del Barça. Ell no vol viure una situació com aquella.

Messi, feliç en la seva vida personal després del naixement del seu fill, però amoïnat per alguna persecució a ell i a la seva família, com la d'Hisenda, vol continuar guanyant títols i també tenint l'estima de tothom. I quan dic de tothom és de tothom. De l'afició i de la totalitat de la junta directiva. Perquè, tant a Messi com al seu entorn, els van quedar dubtes després de sentir algunes declaracions d'algun directiu fetes el curs passat. Sempre tindran la incògnita de si realment hi ha un pla per vendre'l. Per això també quan se li pregunta en una entrevista deixa oberta la possibilitat a una sortida, tot i que sempre explica que ell no s'ha plantejat marxar.